Brussel·les prepara un reglament sobre seguiment d’incendis forestals, el qual segons el professor d’Enginyeria Forestal i Canvi Global de la Universitat de Lleida (UdL), Víctor Resco de Dios, resulta inútil per a determinar el perill real d’incendis. “»El Parlament Europeu no és qui per determinar quins mètodes científics són vàlids i quins no«, ha afegit Resco de Dios, qui també assenyala que si no hi ha modificacions, aquesta normativa tindrà mancances i quedarà obsoleta ràpidament.
Aquesta opinió és també compartida amb el professor de la Western Sydney University (Austràlia) Matthias M. Boer, amb qui l’han publicat conjuntament a la revista Nature Ecology & Evolution.
Resco i Boer asseguren «que els governs prescriguin mètodes científics pot establir un precedent perillós contra la independència de la ciència». Els investigadors consideren que el reglament hauria de combinar la ciència actualitzada amb les millors pràctiques, en comptes de limitar les variables analitzades i els mètodes que s’han d’utilitzar en el programa per a protegir els boscos europeus. A més, «qualsevol futur canvi requerirà l’aprovació de la burocràcia parlamentària de la Unió Europea, dificultant l’actualització de criteris», afirmen.
D’altra banda, «el text actual omet la investigació posterior a 1985 sobre contingut d’humitat del combustible, prescrivint un mètode que no proporciona estimacions gairebé en temps real, necessàries per avaluar el perill d’incendi», subratlla Víctor Resco. Per això, ells aposten per utilitzar altres mètodes nous que permetin fer un seguiment i siguin una ajuda real en qüestions d’emergència, com ho són els incendis forestals.
L’article també critica mancances en el mètode prescrit per al contingut d’humitat del combustible viu (arbres, matolls i pastures). Per tot plegat, «proposem que els legisladors indiquin requisits mínims en termes de resolució, cobertura i precisió i no els mètodes específics», indica.
Ambdós professors plategen especificar un conjunt de requisits mínims de qualitat per a la recollida de dades i que garanteixi uns pressupostos realistes. «Per decidir quins mètodes utilitzar, proposem la creació d’un comitè científic ad-hoc, amb una estructura transparent, semblant al Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC), que decideixi els mètodes més adequats per a cada variable a partir de revisions de l’experiència de camp i articles científics contrastats», conclouen.
