Gabriel Arias-Salgado (Madrid, 1904-1962) va ser un polític falangista i catòlic integrista que va ocupar importants càrrecs durant la dictadura franquista, entre els quals el de ministre d’Informació i Turisme fins que va morir, en virtut del qual va exercir un ferri control a través de la censura oficial sobre els mitjans de comunicació, el teatre i el cine de l’època. Ara, Arias-Salgado s’ha convertit també en el protagonista de Notas sobre la conspiración sodomita en el cine español (Laertes), la nova novel·la de l’escriptor lleidatà Eladi Romero, en la qual fusiona realitat i ficció per oferir un minuciós repàs de les pel·lícules que van poder veure’s –i com van poder veure’s– a les pantalles de cine del país durant la primera època de la postguerra, just fins que va morir el censor Arias-Salgado i la seua successió en el càrrec per Manuel Fraga Iribarne als anys seixanta. La novel·la narra amb molt humor i ironia la història del ministre i la d’un suposat agent internacional que al llarg dels anys es dedica a informar-lo sobre l’existència d’una autèntica conspiració judeomaçònica en el cine espanyol de l’època.
“Aquest agent, que firma amb les sigles MK, que es corresponen amb un personatge que va existir en realitat i que es revela al final de la novel·la, està convençut que la censura no funciona a la perfecció, que se’ls colen coses que no s’haurien d’exhibir en guions, pel·lícules, cartells o programes de mà”, explica l’autor d’aquesta novel·la històrica. Així doncs, la trama discorre amb cada capítol dedicat a una pel·lícula determinada, amb la qual cosa l’obra també es converteix en un autèntic manual informatiu del món del cine a la primera Espanya franquista, als anys quaranta i fins al 1962. A més, el llibre compta amb desenes d’il·lustracions, entre fotogrames de pel·lícules i, sobretot, cartells i programes retocats per la censura. Entre les desenes de casos que Romero repassa a la novel·la, n’hi ha de tan curiosos com el del cartell del western La bella del Yukon, del 1944 i que a Espanya va poder veure’s cinc anys després. La jove cantant del saloon del Far West que il·lustra el cartell original veu el seu vestit allargat per ocultar les cuixes a la versió espanyola. Tanmateix, l’artista va aconseguir colar a la censura un espectacular detall al fermall de la faldilla: el dibuix d’un petit penis que, pel que sembla, va passar desapercebut. Romero, autor de mig centenar de títols de diversos gèneres en les últimes dos dècades, va explicar que “he hagut de revisar molts arxius i mirar moltes pel·lícules, algunes de la Filmoteca, per escriure aquest resum d’una època fosca del cine espanyol, que molta gent encara recorda, com l’estrena a Espanya el 1947 de Gilda, amb Rita Hayworth, prohibida per molts bisbes a les respectives diòcesis i amb algunes sales de cine atacades a pedrades”.
