El copagament farmacèutic més gran imposat el juliol del 2012, quan el Govern central va obligar els jubilats a abonar el 10% dels medicaments receptats (amb un límit mensual en funció dels ingressos) i es va elevar l’aportació dels treballadors en actiu, ha comportat una disminució d’un milió anual de receptes a Lleida. Així doncs, d’acord amb les dades facilitades pel departament de Salut, l’any passat els metges de Lleida van emetre un total de 7.565.405 receptes, quan l’últim any complet sense copagament per a pensionistes i amb un de menor per als actius, el 2011, va ser de 8.598.211. De fet, l’evolució anual fa patent que aquest descens és fruit del major copagament. El 2012, any en què la Generalitat també va aplicar l’euro per recepta a partir de finals de juny, el nombre de receptes ja va baixar fins a 7.977.968. El 2013, el primer exercici complet del copagament estatal, es van reduir a 7,4 milions, tot i que l’euro per recepta va quedar suspès, i des d’aleshores tot just han augmentat. L’any passat, els lleidatans van pagar 8,407 milions pel copagament de receptes, el 9,18% de l’import total. Fonts de Salut van reconèixer que, almenys en part, el copagament més gran ha implicat un descens de les receptes, ja que malgrat que per a algunes medecines només calgui pagar uns cèntims, els usuaris ja no els demanen al metge, i van comparar aquesta situació amb el que passa amb el cobrament de les bosses als supermercats. No obstant, van precisar que s’han fet estudis que constaten que els fàrmacs més essencials es continuen dispensant. En canvi, altres com el paracetamol o l’ibuprofèn només es recepten quan és indispensable i el pacient ja no en té a casa.
D’altra banda, les farmàcies lleidatanes acumularan un retard de gairebé dos mesos en el cobrament de les factures de receptes per part de Salut si no cobren demà.
Els farmacèutics ho atribueixen a una “confluència de factors”
Josep Aiguabella, president de l’Escola de Farmacèutics de Lleida, va atribuir el descens del nombre de receptes a “una confluència de factors”. Entre aquests va assenyalar el copagament, però també l’exclusió de més de 400 fàrmacs “banals” del finançament públic i la pressió sobre els metges per reduir el nombre de receptes.
