La troballa planteja la hipòtesi que la ciutat fos més extens del que es pensava durant el període baixmedieval
Els treballs de la quarta fase d’excavació arqueològica al jaciment de Les Monges de la Seu d’Urgell han servit, entre d’altres, per localitzar part d’una de les torres de la muralla. Aquesta s’hauria construït en el marc d’un procés de fortificació que va tenir lloc entre mitjans del segle XV i principis del XVI, tenint en compte que al seu costat s’han trobat materials ceràmics d’aquesta època. Aquest fet fa plantejar la hipòtesi que l’extensió de la ciutat durant el període baixmedieval fos mes gran de la que s’havia imaginat fins ara a nivell historiogràfic, segons ha explicat l’arqueòleg urgellenc i responsable de Patrimoni Actiu, Òscar Augé. De fet, hi ha documentació del 1466 que parla de la possibilitat de reduir-ne el perímetre.
#DESTAQUEM
Augé ha posat en valor les restes localitzades en el jaciment, ja que ha dit que aquestes permeten veure les estructures defensives de la ciutat, tot coincidint en un mateix espai les muralles medievals i les d’època moderna. El fet que també s’hagin localitzat fortificacions fa, segons ha explicat l’arqueòleg, que tot el conjunt hagi d’estar protegit sota la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).
En aquesta campanya també s’han trobat dos forns ceràmics, situats a sota d’una gran plaça empedrada del segle XVII. Aquests mostren que hi havia una tradició força antiga en aquest àmbit i, segons Augé, que els materials es podrien distribuir en un àmbit més ampli de la pròpia ciutat. L’arqueòleg ha destacat que el jaciment permet veure l’evolució urbanística de la Seu d’Urgell des del segle XIII al XX.
Per la seva banda, l’alcalde de la capital alturgellenca, Joan Barrera, ha anunciat la creació d’una taula amb historiadors locals per plantejar els usos futurs d’aquest jaciment i de quina manera cal apropar aquest patrimoni a la ciutadania. En aquest sentit, ha recordat que tot plegat va començar de forma casual, en el marc de les obres per instal·lar, al 2020, una caldera de biomassa en aquest pati.
