Una nova recerca a Lleida relaciona l'envelliment amb la neurodegeneració de l'ELA

REDACCIÓ
Publicat: 
06-09-2022
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Una nova recerca a Lleida relaciona l'envelliment amb la neurodegeneració de l'ELA
    Peu de foto: 
    IRB Lleida

El model de ratolí de la malaltia neurodegenerativa de les neurones motores, que reprodueix part de l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA), mostra un perfil no canònic de biomarcadors de senescència. Això vol dir que no mostra el patró típic d’envelliment cel·lular (denominat senescència), segons una recerca realitzada a Lleida. Aquest estudi permet conèixer millor la relació entre l’envelliment i la neurodegeneració present a l’ELA. Aquesta és la recent troballa que s’ha publicat a la revista Disease Models and Mechanisms.

Aquestes troballes demostren que hi ha bases moleculars comunes a l’ELA i a l’envelliment, però que no es manifesten com en altres patologies neurodegeneratives. Per exemple, el nostre treball suggereix que hi ha factors de neuroinflamació molt marcats en l’ELA, i que els tractaments denominats senolítics, adreçats a minvar les conseqüències de la senescència cel·lular i que en altres models  de neurodegeneració han estat útils, en el model d’ELA no tenen la mateixa resposta. A més, hem pogut relacionar la senescència atípica d’aquest model amb problemes en el metabolisme de l’àcid ribonucleic, la qual cosa obre una potencial nova via de tractament” ha explicat l’investigador Pascual Torres, primer autor de l’article.

La senescència és un procés implicat en l’envelliment, que comporta parar la divisió cel·lular, i està implicat en la defensa enfront de la generació i desenvolupament de tumors. Amb l’envelliment es produiria un excés d’aquest procés que seria contraproduent. Aquesta senescència “clàssica” es pot mesurar a través de diferents marcadors. En models d’altres malalties neurodegeneratives associades a l’edat, com l’Alzheimer o el Parkinson, s’ha provat que la senescència “clàssica” participa del procés patològic, ja que els marcadors es manifesten de forma més o menys completa. En el cas dels ratolins d’ELA estudiats, els marcadors no s’ajusten a la definició de senescència “clàssica”, configurant el que podria ser un procés de senescència alternatiu.

La recerca, liderada des del grup de recerca Fisiopatologia Metabòlica de la Universitat de Lleida (UdL) i l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), ha comptat amb la col·laboració de personal investigador del grup Senyalització oncogènica i del desenvolupament també de la UdL i l’IRBLleida, la Unitat funcional de l’esclerosi lateral amiotròfica (UFELA) del Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge, el Departament de Patologia i Terapèutica Experimental de la Universitat de Barcelona i el Centro de InvestigaciónBiomédica en Red de EnfermedadesNeurodegenartivas (CIBERNED).

L'envelliment és un important factor de risc per a desenvolupar esclerosi lateral amiotròfica (ELA), una malaltia neurodegenerativa caracteritzada per la pèrdua de neurones motores. La senescència, l’envelliment de les cèl·lules, té un paper molt important en la ELA. Per aquest motiu, per a estudiar la possible implicació dels fenòmens associats a la senescència en l'ELA, l’equip investigador ha explorat el perfil dels biomarcadors de senescència en un model ratolí.

“Aquest estudi és important perquè permet conèixer millor la relació entre l’envelliment i la neurodegeneració present a l’ELA. Es pot proposar que l’ELA, per alguns aspectes, és una forma d’envelliment accelerat per les neurones motores i per les cèl·lules de suport. Les nostres troballes ajuden a afinar aquesta relació entre envelliment i ELA, ajudant a dissenyar, en un futur, estratègies terapèutiques que tinguin en compte les especificitats de la malaltia” ha confirmat el professor de la UdL i investigador principal, Manel Portero.

Aquesta investigació ha estat possible gràcies al finançament de l’Instituto de Salud Carlos III (PI 17-000134, PI 20-0155), la Generalitat de Catalunya (2017SGR696), el Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades (BFU2017-83646-P, AEI,FEDER,UE), la Unió Europea-NextGeneration EU funds (Margarita Salas fellow), FUNDELA Ajuda, RedELA-Plataforma Investigacióni la Fundació Miquel Valls (Jack Van denHoekdonation) i el fons FEDER ("A way to make Europe").

Comparteix

També t'interessarà