Una recerca lleidatana descriu noves vies terapèutiques per tractar l'ictus isquèmic

L'ús de fàrmacs senolítics emergents, que ataquen les cèl·lules senescents o envellides, podria millorar les persones que han patit un ictus isquèmic, per falta de reg al cervell. Així ho assenyala una recerca de la Universitat de Lleida (UdL) i l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) que acaba de publicar-se a la revista Scientific Reports. El personal investigador ha descrit per primera vegada el rol senescent de les cèl·lules afectades per l'oclusió d'un vas arterial en un estudi realitzat amb ratolins i mostres humanes. Això, segons els autors, obre la porta a noves vies terapèutiques.

L’oclusió d’una artèria cerebral atura el rec sanguini en una àrea del cervell, fet que produeix un ictus isquèmic. Les cèl·lules d’aquesta àrea del cervell tenen una manca de subministrament d’oxigen, algunes moren i altres adquireixen un perfil senescent (envellides) que dificulten la recuperació de les cèl·lules de l’entorn. Precisament, els fàrmacs senolítics s’encarreguen d’eliminar les cèl·lules senescents (envellides). Fins ara, les cèl·lules senescents s’havien descrit en diferents malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer o el Parkinson. Aquesta recent investigació,  realitzada a Lleida pel grup de Neurociències clíniques i membres del grup de Fisiopatologia Metabòlica de la UdL i l’IRBLleida, ha descrit, per primer cop, la implicació de la resposta de senescència en models d’ictus isquèmic i per tant, determina un nou enfocament terapèutic per als pacients amb un ictus isquèmic.

 “Fins ara, les estratègies terapèutiques que utilitzen senolítics no tenien evidència per a pacients que han patit un ictus isquèmic, perquè la recerca centrada en les cèl·lules senescents i els episodis isquèmics no havia estat estudiada. El nostre estudi posa en relleu per primer cop aquesta nova via terapèutica i marca el camí de nous estudis”, ha explicat el neuròleg de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV), professor de la UdL i responsable del grup Neurociències clíniques, Francesc Purroy. “Sabiem que la senescència cel·lular, que pot ser un mecanisme natural de protecció antitumoral, pot contribuir a formes de neuroinflamació (inflamació dins del sistema nerviós). El fet que la isquèmia cerebral hi pugui contribuir ens permetrà entendre millor el desenvolupament d’altres malalties nervioses associades a l’edat, com les neurodegeneratives ”, ha explicat l’investigador.

Aquesta recerca ha estat possible gràcies a les ajudes de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris de Recerca (2017 SGR 1628), l’Instituto de Salud Carlos III (PI17-01725, PI17-00134, PI20-0155 i  INVICTUS plus Research Network), el Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades (PFIS; FI18/00319 i FPU16/01446) i les ajudes europees (ERDF/ESF “Investing in your future” i FEDER “A way to build Europe").