Uner és el nom artístic del lleidatà Manolo García «no vaig poder utilitzar el meu nom perquè ja estava agafat» explica entre rialles aquest jove DJ internacional nascut a Pardinyes. Ara mateix és un dels noms més importants de la nova generació de productors de música electrònica espanyola. Nascut a Lleida la seva formació musical es va desenvolupar a una edat molt primerenca i a més al conservatori de la ciutat. UNER s’ha guanyat el respecte de la indústria musical amb talent i treball: noms com Luciano, Carl Cox o Laurent Garnier toquen la seva música.
- Com et vas iniciar en el món de la música electrònica?
Jo vaig començar a tocar el piano als quatre anys i quan estava en plena adolescència el meu pare portava a casa discs que barrejaven la música electrònica amb bases de clàssica i allí estan els meus inicis. Concretament amb 15 anys vaig començar a fer la meua música electrònica amb sintetitzadors a casa meua i fins ara…El meu pare va demanar un crèdit per comprar un sintetitzador, ell era un melòman i escoltava tot tipus de música. Llavors als 17 anys vaig fer la meua primera actuació i als 25 ja estava tocant a Florida.
- Quan es produeix el salt internacional?
El salt internacional al nivell que estem ara va ser al 2009. Vaig treure un disc amb un segell d’Hamburg i va funcionar molt bé. La professionalització et canvia la vida ja que passes de tenir una vida molt normal a treballar sempre i volar pel món. Jo l’any passat vaig fer 127 «bolos» que vol dir que estàs 250 dies fora de casa i això és complicat i has de tenir el cap a lloc per no perdre-ho tot. Cada dos mesos i mig faig una setmana de descans per estar a prop de la meva família.
- Com portes el fet de ser conegut a nivell internacional?
Ho porto bé perquè jo a Lleida puc fer una vida normal. A Eivissa, en època d’estiu és divertit sortir a sopar perque hi ha gent que et demana fotos o et vol conèixer però, es part del nostre treball i del que es genera entorn aquest. Segons on estàs ets una persona popular perquè la gent et vol conèixer i vol estar aprop teu perquè els agrada la música que fas. Has d’estar a prop dels teus seguidors ja que són els que et permeten que tu puguis viure d’això.
-
El teu primer àlbum professional surt al 2014.
No és el meu primer àlbum professional sinó, simplement, el meu primer àlbum. En el món dels DJ’s normalment es treuen singles perquè és allò que punxem a les discoteques. El meu primer single va surtir al 2009. Però al 2014 surt el meu àlbum i d’aquesta manera et pots mostrar a la gent com un artista complet. Ara estic treballant en un àlbum nou que sortirà cap a finals d’aquest any.
-
Què t’inspira a l’hora de crear la teva pròpia música?
Són sensacions. Tot influeix al teu estat d’ànim i el teu estat d’ànim a la música. És qüestió de no pensar en res i que surti. Al final jo crec que és qüestió de treballar moltes hores i no de la inspiració.
-
Creus que hi ha molt classisme en el món de la música?
Sí, sobretot en aquest país que vegis a una Pantoja que ven 10.000 entrades i no es coneguin músics electrònics. Hi ha molt classisme perquè la gent desconeix la música electrònica i ens tatxen de coses que no tenen sentit. La producció electrònica està a tot arrreu, al 99 per cent dels discos. Estem demonitzats i quan hi ha problemes com el del Madrid Arena va començar la persecució al sector. No se n’adonen que la música electrònica genera molt negoci i molt capital.
-
Et pensaves que podries viure de la música electrònica quan vas començar?
No, mai. No perquè és molt difícil, gent que vivim d’això som 4. El percentatge és molt baix perquè no és una música popular i llavors el forat de mercat és molt petit i no hi cap tanta gent. En l’actualitat hi ha molts joves que volen ser DJ’s per ser famosos i aquesta suposició és errònia. El DJ s’aparta del fet de ser famós o popular.
Deixem a Uner explicant que de moment no es planteja fins quan podrà viure d’aquesta manera fent de DJ i recorrent món. Ara gaudeix del moment tan dolç que viu i espera que duri molts anys més.
