Vaginitis o vulvovaginitis: Què és i com es pot tractar?

La infecció de la vagina o vaginitis és una inflamació de la paret mucosa de la vulva que causa cremor, picor, flux, ardor i mala olor de la vagina. El flux vaginal normalment és de color blanc i no en té olor, si s'observa alguna mena de canvi de les característiques d'aquest, és probable que hi hagi una vaginitis infecciosa.

La vaginitis o vulvovaginitis és una de les molèsties que genera més consultes ginecològiques. Segons experts, el 25% de les pacients que acudeixen al ginecòleg és diagnosticada amb aquesta inflamació, tot i que s'estima que el 90% de les dones pateixen d'algun tipus de vaginitis i no estan diagnosticades.

Els símptomes es concentren en la vulva i solen causar molèsties i irritació. Actualment existeixen molts tipus de vaginitis, totes elles tenen símptomes diferents, per tant, es tracten de maneres distintes. En alguns casos, les dones embarassades que pateixen aquesta inflamació, poden tenir un risc d'un part prematur.

Tractament

Els tractaments actuen directament en el focus d'inflamació, atacant els microorganismes causants de les molèsties. Tot depèn del tipus d'infecció que es pateixi.

• Tricomoniasis (Bacteri Trichomonas Vaginalis):

Normalment es recepta comprimits de Metronidazol o Tinidazol. Aquests són antibiòtics que actuen en infeccions causades per protozous; bacteris formats per una sola cèl·lula, que viuen en colònies amb les mateixes característiques i que viuen en mitjans aquosos.

• Vaginitis bacteriana:

Aquest diagnòstic es tracta amb comprimits, gel o crema de Metronidazol. El principi actiu d'aquest medicament és un antiparasitari que inhibeix als bacteris com el Trichomonas vaginalis, les principals causants d'infeccions i irritacions.

• Infeccions per llevats:

Les infeccions per llevats es tracten, generalment, amb medicaments en crema o supositoris antimicòtics. Els antimicòtics són medicaments que ataquen als fongs, els causants de la infecció. Les cremes com el Miconazol, Clotrimazol, Butoconazol entre altres són les més comunes per tractar la infecció per llevats. També són de venda lliure a les farmàcies.

Aquest tipus d'infecció també es pot tractar amb un antimicòtic via oral com el Fluconazol, que requereix recepta mèdica. Aquest tractament té molts avantatges per la venda lliure i el baix preu, però, sempre és convenient que el teu metge et diagnostiqui perquè la infecció potser no només per llevats. L'ús d'un medicament incorrecte pot amagar o retardar un diagnòstic més greu i el seu tractament adient.

• Vaginitis no infecciosa:

Aquest tipus de diagnòstic requereix una anàlisi per detectar la fons de la irritació i les molèsties. Les causes poden ser de molts tipus; l'ús d'un sabó nou, el detergent amb el qual es neteja la roba, l'ús de tovalloletes humides, compreses o tampons.

• Síndrome genitourinària de la menopausa:

Les dones que s'apropen a la menopausa o que ja la pateixen solen tenir canvis hormonals, els quals esdevenen canvis en la flora vaginal. L'estrogen es ven en forma de comprimits, anells o cremes vaginals i poden ser un tractament efectiu per aquest tipus d'infecció.

Causes

Es coneixen diferents factors de risc per patir una vaginitis, tots lligats a la immunodepressió, aquest diagnòstic pot facilitar la proliferació de bacteris que alteren la flora vaginal.

També poden ser factors de risc:

• Obesitat
• Toma d'anticonceptius
• Diabetis
• L'ús de roba bruta
• Tabaquisme
• Tractament amb antibiòtics durant un temps prolongat

Com es pot prevenir

La vaginitis es pot prevenir amb:

• L'ús de roba que mantingui la temperatura i la humitat de la vulva.
• Evitar l'ús de dutxes vaginals, desodorants íntims o productes específics per la vagina.
• L'ús de roba interior de cotó.
• Utilitzar preservatiu a les relacions sexuals.

Evitar l'alteració de la flora vaginal és clau per evitar les infeccions i les inflamacions de la vagina. L'ús de gels inadequats, roba interior que no transpira, rentats excessius intravaginals o relacions sexuals poc higièniques augmenten el risc de patir aquestes infeccions. Sempre és recomanable que abans d'automedicar-te consultis al teu metge de referència.