Cambrils és lloc d’estiueig de milers de lleidatans. De fet, la Costa Daurada sembla envaïda aquests mesos per gent de la plana que busca el mar i l’expressió «la platja de Lleida» per refererir-se a Salou o a Cambrils té tota la lògica. Per això, aquest matí, en sentir les notícies que arribaven des d’aquesta població tarragonina, molta gent de Lleida ha agafat el telèfon per saber si família o amics estaven per la zona i estaven bé.
La Núria Fernández, una veïna de Lleida, ha rebut moltes trucades aquest matí. I, tot i que està bé, els nervis no l’han deixat estar. I és que en el moment del tiroteig ella i el Xavi, el seu home, estaven fent un beure allà mateix, al Club Nàutic amb dues parelles més, d’Andorra i de Fraga. «Precisament, a la 1:05 vaig mirar el rellotge perquè estàvem ballant amb dues amigues i la cantant que estava fent l’espectacle s’estava acomiadant precisament amb un record per la gent de Barcelona», comenta la Núria. «En aquell moment, vam sentir un estruendo i tot es va omplir de pols o de fum. No es distingia res i es van sentir el que ens pensàvem que eren petards, però eren trets», continua. La veu de la Núria encara tremola a l’explicar el que va viure. El seu home i ella estaven en llocs diferents en el moment del tiroteig i van estar una hora sense saber l’un de l’altre. Entre les tres amigues, mentre sentien crits de «Terroristes, terroristes!» i veien com tothom corria al seu voltant, van intentar fer una «barricada» amb algunes taules per refugiar-se. «Després d’una estona, va aparéixer el meu home a quatre grapes dient-me «Nuri! Nuri!» i un dels cambrers del Nàutic va obrir un pas cap a la cuina per a que estiguéssim més refugiats», relata. Fins allà van anar una quinzena de persones.
La Núria es va quedar empegada a un vidre i precisament des d’allà va veure els cossos de dos dels homes que els Mossos havien mort en el tiroteig. «Vaig veure que tenien un cinturó d’explosius i em va agafar el pànic, perquè pensava que si allò explotava, moríem tots. Però no podíem sortir d’allà». Afegeix que va veure una destral al costat d’un dels cadàvers. «Sort dels Mossos, perquè si no els haguessin aturat, aquells homes haguessin entrat a sang freda i ens haguessin matat a tots», exclama la Núria.
A les 3 de la matinada, un agent dels Mossos els va demanar que continuessin a les fosques i en silenci perquè un dels atacants havia fugit i l’estaven buscant. Poc després, la Núria explica que van tornar a sentir una ràfega de trets i la policia els va fer sortir d’on eren en grups de 4 fins al Port de l’Aigua.
El periple no havia acabat, perquè tot i que se sentien segurs, les tres parelles havien de tornar als seus apartaments, a la zona de Vilafortuny, a l’altra punta de Cambrils. Després de respondre a les preguntes dels Mossos, van haver de fer el trajecte caminant i «patint cada cop que passava un cotxe». A les 4.30h, han arribat a casa. Volien tornar a Lleida, però es quedaran uns dies més a Cambrils. «Els Mossos ens han dit que tenim el mateix risc en un lloc que en un altre. El que no faré serà passejar, però ens quedem aquí la platja.»
La Núria, que intenta recobrar la tranquil·litat conforme passen les hores, recorda que quan van entrar al Nàutic van veure uns Mossos amb metralletes i es van sorprendre que també hi fossin allà, a un lloc com Cambrils.
Una trentena de persones refugiades en una terrassa
El Lluís Herrero i la seva família ho van viure a més distància, però tampoc podran oblidar aquesta nit. La parella i els seus dos fills estaven al restaurant La Tagliatella sopant amb un altre matrimoni de Soses que té 4 fills. Els 10 tot just havien sortit del local i estaven fent algunes compres quan van sentir el que els van semblar uns petards. Però de sobte van veure que la gent començava a córrer i uns agents de la Guàrdia Urbana els van dir que marxessin ràpidament d’allà.
El Lluís i la seva família passen uns dies en un apartament a l’Ametlla i per sortir de Cambrils havien d’agafar el cotxe de l’aparcament. Però la policia local no els va permetre atansar-se, van haver de córrer pel carrer. «Un xaval jove que estava amb uns amics ens va dir que entréssim al seu portal per refugiar-nos. I allà vam estar una estona amb una trentena de persones més. Al final, la seva famíia ens va oferir estar a la terrassa de l’edifici. Van portar mantes, cadires per a la gent gran i alguna cosa per beure», explica el Lluís. «Els més petits es van espantar al principi per haver de sortir corrent, però després a la terrassa, es van adormir», diu. «Els més grans van patir més, perquè no entenien res. La situació espantava», assegura el lleidatà.
A la terrassa, les dues famílies van passar gairebé 3 hores amb un matrimoni gran de França que estava fent turisme, uns altres matrimonis d’aquest país que també anaven amb fills petits i amb més gent de Lleida, que estiuejava a la Costa Daurada. Es van fer les 4 de la matinada «mirant el twitter, les xarxes socials». El Lluís explica que els carrers de Cambrils havien quedat deserts, però no podien moure’s. «Suposo que un helicòpter que va sobrevolar la terrassa va veure el grup nombrós de persones que hi havia i poc després va passar una patrulla de la Guàrdia Urbana a la qual li vam preguntar si podíem recuperar els nostres cotxes i marxar». Van arribar a les 5 del matí a casa cansats, però «costava dormir». Han passat la nit els 10 junts amb els matalassos al menjador de l’apartament per sobreposar-se a l’ensurt.
El matí ha permés que el Lluís i la seva família vegin les coses amb més distància. «A més, al cap i a la fi, nosaltres no estàvem al mig del incident», insisteix, però no ho oblidaran.
