Verd&Co, disseny i restauració

LLEIDACOM/ Sara Vallés
Publicat: 
21-07-2016
Actualitzat: 08-06-2018 8:38
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Verd&Co, disseny i restauració

Darrere de Verd&Co hi ha la Marina i la Roser, dues joves interioristes que estan emprenent un camí en el món de la restauració, la tapisseria i l’interiorisme. Tal com indica el nom d’aquesta aventura, són defensores de tot allò associat al color verd: reciclatge, ecologia i natura. La cua de la marca, “&Co”, és una mostra de gratitud cap als més propers, els que han donat suport a aquest projecte.

Són partidàries de les segones oportunitats.

Hem parlat amb elles.


Us vau conèixer estudiant interiorisme.
Roser: Fa 11 anys que ens coneixem. Vam fer la carrera juntes però després cada una va continuar el seu camí. Jo vaig començar a treballar en una botiga de mobles i la Marina es va decantar per continuar estudiant i fer un curs de disseny de producte.

Vau emprendre dos camins diferents que han acabat en un projecte comú.
Marina: L’interiorisme ens apassionava tant que tot i optar per dues bandes diferents, continuàvem tenint els mateixos neguits. Sempre que quedàvem, dissenyàvem petites coses a manera de hobby.

Roser: Sí, tot va ser a partir d’aquí. Un dia entre bromes ens vam plantejar crear la nostra marca i bé, aquí estem ara. Vam començar d’una manera discreta i a poc a poc hem anat millorant. En un primer moment ens emplaçàvem en un petit local on no hi havia ni aigua corrent i ara, 8 mesos més tard, ocupem un lloc més gran al carrer Llopis.

Tot i compartir aspiracions es defineixen diferents pel que fa als gustos. Diferencies que no només es palpen en la seva personalitat, sinó també en la seva manera de vestir. Mentre la Marina ens rep amb uns pantalons de pota d’elefant, que juguen a la perfecció, quant a volums, amb la part superior; la Roser premia la comoditat i no es deixa encadenar per tendències. Dues primeres impressions que justifiquen que pols oposats s’atreuen.

Quin és el secret per complementar-vos?
Marina: Deixar opinar als altres i sempre acceptar valoracions –emfatitza-. Cada una sap treure el bo de l’altra i això és un factor que juga al favor nostre. Al ser diferents, ens anem donant idees l’una a l’altra, unes idees que potser soles no tindríem, ja que jo trobo inspiració en unes coses i la Roser en unes altres.

Com valoreu l’acollida de la marca?
Marina: Ara per ara molt bé. Pensem que amb el canvi generacional, l’ofici de restaurador ha anat perdent força. Sí que hi ha bastant més gent que treballa el tema de l’interiorisme, però no el del reciclatge de mobles.

Roser: A més, no ens plantegem que altres empreses del mateix gremi siguin només competència, sinó que hi busquem la col·laboració. Tots ens coneixem entre tots i quan ens arriba al taller alguna cosa que no entra dins del nostre abast ho deleguem a un altre local on sabem que sí que li donaran sortida; i viceversa.

La parella d’interioristes reconeixen que estan començant i que no els hi agrada parlar de competència. Creuen que és un factor que perjudica més que beneficia. Així, han decidit optar per la col·laboració i ja hi ha botigues d’interiorisme que ofereixen el que Verd&Co a poc a poc va dissenyant i restaurant.

Roser: Al principi no teníem cap horari, quan ens arribava feina la fèiem. Ara, i després d’uns mesos d’experiència, ens hem adonat que necessitem establir uns períodes d’entrega i planificar les setmanes. També, gràcies a aquesta organització podem treure una mica de temps per a dissenyar, que també ens agrada però requereix més dedicació.

Però no tot és restauració i disseny.
Marina: No ens posem barreres, ho provem tot – comenta entre rialles-. Fins ara ens hem anat movent pel que ens ha anat demanant la gent, cada objecte diferent que ens han anat portant els clients ha estat un repte.  

Roser: A vegades ens hem posat en jardins que no tocava per culpa de voler-ho abastar tot, però entenem que encara ens trobem en una fase prematura.

Parlant de jardins.
Roser: Si, el nostre nou repte. 2000 m2 per endavant. La restauració i el disseny és el que més ens agrada però és cert que l’ingrés més gran l’obtenim de la direcció d’obra. Hem fet habitacions, lavabos i ara, ens estrenem en jardins.

Marina: A mi em va més el tema de la manufactura i la Roser, després d’haver treballat a la botiga de mobles, ja està més familiaritzada amb la direcció d’obres. Com dèiem, ens anem complementant.

Tot i aquests gustos heterogenis, les dues joves coincideixen en què el bon ambient dins d’un equip de treball és senyal d’èxit. Comenten que en la direcció d’obra a vegades s’hi poden desencadenar distensions amb els industrials i que la solució és crear un equip propi a base d’experiències. No obstant això, confirmen que al tractar-se d’una feina on es treballa a contrarellotge els mals entesos sempre hi són.

Marina: Després de treballar en diferents obres, ja ens hem fet el nostre equip de paletes, lampistes, etc. Per a nosaltres és molt important que els industrials ens entenguin i sàpiguen plasmar el que nosaltres tenim al cap.

Aleshores, quin és el tret que us diferencia de la resta?
Roser
: Nosaltres vam engegar aquest projecte amb la restauració i crec que aquest és el factor que més ens diferencia. Sempre que la gent ve a nosaltres és perquè vol renovar alguna estança i hi té un objecte antic que vol restaurar i incorporar.

Marina: Podem renovar una habitació i fer que l’objecte actuï harmònicament davant els mobles nous. És una manera de crear un lloc diferent sense que aquest perdi el valor històric o personal.

Asseguren que el que més els hi agrada de la seva professió és la reacció que tenen els clients quan veuen els objectes restaurats. “És molt gratificant veure les seves cares de sorpresa”, comenten. Per aquest motiu, sempre busquen una relació propera i fidel amb la seva clientela.

Què és el que queda ara?
Roser
: Ens agradaria tocar una mica més el tema del disseny, però això és una feina que requereix molt temps i ara per ara encara no tenim. Tot i això, confio que arribarà – comenta amb ímpetu-. A més, també ens agradaria participar en concursos, ja que crec que són oportunitats que s’han d’aprofitar.

Una petita marca que ha aconseguit fer-se un lloc en l’interiorisme i sumar-se a aquest corrent vintage tan present avui en dia. Verd&Co carrega un sac ple d’il·lusions però essent coneixedora de tota la feina que encara li queda per fer. 

Comparteix

També t'interessarà