Xavier Baró: "Anàvem a molta velocitat per la carretera equivocada"

• Com estàs passant el confinament?

Treballant. La publicació del meu nou disc em manté ocupat. També aprofito per acabar coses que tenia una mica abandonades i composar noves cançons. D’una altra banda, trobo a faltar la llibertat de moviments, veure’m amb amics, familia, sortir a passejar. Però ho porto bé, amb tranquil·litat.

• Què fas i què recomanes per sentir-te millor?

Coses que requerèixin una mica d’introspecció. Aquesta quietud forçada, millor controlar-la i dirigir-la cap a una millor consciència de tu mateix, higienitzar el propi temps lliure. Llegir, mirar per la finestra, pintar, fer una mica de gimnàsia, no deixar de parlar amb els amics. Tampoc miro sèries ni gaires películes ni passo més temps del que passava per les xarxes. Ara és un bon moment per fer neteja i posar la pantalla al seu lloc, sentir-te més ciutadà del món.

• Què et preocupa més?

Què els que dirigeixen aquesta crisi no siguin persones capacitades ni honestes i que es deixin portar per interessos econòmics i electoralistes. Què ens menteixin i ens tractin com ingenus amb discuros buits i de poca alçada intel·lectual. I que aquests dirigents acceptin la ja anunciada crisi econòmica que auguren els grans poders econòmics. Si ells han aturat el país, els pagaments de llum, aigua, autònoms, lloguers, pèrdues de feina, impostos, els hauria d’assumir íntegrament l’estat, és la seva responsabilitat i, si nosaltres dediquem el confinament a meditar una mica sobre les nostres vides i ser més solidaris, els polítics també ho haurien de fer i decidir-se d’una vegada a acabar amb les injustícies socials, per exemple. Ara tenen temps.

• Què n’estàs aprenent?

Que anàvem a molta velocitat per la carretera equivocada. Ens necessitem els uns als altres i necessitem dirigents que vetllin pel benestar real de les persones, no que siguin els nostres enemics.

• Què és el primer que voldràs fer quan passi tot això?

Tornar a pujar als escenaris a fer el meu ofici i donar-li a la gent allò que n’és propi: entreteniment i cultura embolicats amb sentiments.