Assegut en una terrasseta d’una de les cafeteries que trobem per la Rambla Ferran ens espera el barceloní Xavier Bosch. Em quedat amb el periodista i escriptor per parlar de la seva darrera novel·la: Nosaltres dos. Una obra que, després d’aconseguir el Premi Ramon Llull 2015 amb Algú com tu, en sorgeix el debat sobre la possible, o impossible, relació d’amistat entre un home i una dona, en aquest cas, d’en Kim i la Laura. Així doncs, Nosaltres dos està carregada de tot tipus de sentiments que sorgeixen d’una relació d’amistat de 30 anys.
- La novel·la parla del pas del temps i de l’amistat entre un home i una dona. Una cosa que a priori sembla difícil per a molts…
Les relacions humanes són molt diverses i és absolutament possible l’amistat entre un home i una dona d’una manera permanent, molt profunda. En el cas de Nosaltres dos, són les persones que envolten a la parella d’amics, és a dir, la Laura i en Kim, les que sempre esperen que entre l’un i l’altre passi alguna cosa. Les respectives parelles, si en tenen, han de ser molt intel·ligents per a portar-ho bé, per a no patir una gelosia en excés. Entre un home i una dona sempre hi ha aquesta guspira latent de la seducció, l’atracció… que sembla que l’amistat, a seques, sigui impossible, quan és una de les coses més fabuloses que hi ha a la vida.
- Aquest ideal de ‘relació d’amistat impossible entre un home i una dona’ té a veure amb l’edat de les persones?
Crec que va a tarannàs, a caràcters i persones. Però és veritat que ara i aquí tenim una llibertat com mai havíem tingut a la història. De manera que podem, no només amb els amics i les amigues fer el que volem, sinó que ens podem divorciar o crear famílies noves amb fills d’altres parelles. Tot plegat fa que siguem lliures, que és la paraula clau del nostre segle i del nostre món.
- Ha escrit aquest llibre per alguna experiència personal?
Vaig decidir escriure aquest llibre perquè al febrer del 2015 es va morir el meu millor amic. La persona que, durant 34 anys, ens explicàvem tots els secrets inconfessables, anàvem junts per la vida, ens trucàvem cada dia si no ens havíem vist… Quan es mor aquella persona penso que el tema de l’amistat em reclama que escrigui una novel·la. Ara bé, Nosaltres dos no té res a veure amb la meva vida amb ell. Tots ens hem preguntat alguna vegada, amb el nostre millor amic o amiga, què hauria passat si haguéssim anat més enllà? Si en lloc de ser una amistat de confessar-nos-ho tot i compartir moments bons i difícils, hi hagués un dia que haguerem anat al llit, que haguéssim decidit sortir junts. Hauríem pogut tornar a ser amics com abans? Aquest és el debat que sorgeix de la novel·la, també força carregada d’altres sentiments universals com la traïció, l’enveja o la por. En Kim i la Laura viuen una història d’amistat de 30 anys. Amb tants anys, tens temps de què et passi de tot a la vida.
- Per què elegeix que els dos protagonistes facin un treball sobre Frankenstein?
Víctor Frankenstein era un científic que, tan aclaparat per la mort de la seva mare, decideix crear un ésser viu que torna del món dels morts i es converteix en immortal. Al final, el monstre li fa un retret al científic. Li diu: ‘Tu em vas crear. Moltes gràcies. Tu em vas donar emocions. Perfecte’. Llavors ve el retret: ‘Però, tu no em vas dir com gestionar aquestes emocions’. El que fem tots plegats en la vida, des que tenim ús de raó fins que morim, és aprendre a gestionar les emocions. Frankenstein va per la vida com el Cocodrilo Dandee per Nova York, que no sap les regles de circulació, ni de senyals de trànsit. Per tant, si emocionalment i sentimentalment no sabem com jugar en les diferents situacions, anirem malament.
- El personatge de Kim té un punt de nostàlgia envers els seus pares i l’hotel que regentaven. Per què?
La nostàlgia és un altre sentiment universal que tracta la novel·la. En Kim és un jove despreocupat i seductor, que té la vida bastant resolta però, que li falta la mare. Dins la seva vida passa un drama familiar i això fa que comenci a actuar com s’espera d’ell. En Kim no vol que l’hotel del Passeig de Gràcia de Barcelona, que ha sigut l’hotel familiar de tota la vida, passi a ser un hotel de qualsevol gran cadena internacional. Ell vol mantenir l’hotel amb la biblioteca on hi ha llibres que la gent s’ha deixat a les habitacions, amb la terrassa-jardí on passava gran part del temps amb la seva mare. Jo sóc un romàntic de cap a peus, enyoro a les persones que ja no hi són i el pes de la mort és com la del científic de Frankenstein. Enyoro tant als que no hi són que necessito fer novel·les per reivindicar-los. En aquest cas, el Kim i la nostàlgia que sent per la seva mare.
-
Nosaltres dos es desenvolupa en tres períodes però, destaca la Barcelona pre-olímpica. Per què aquesta època?
La novel·la passa en tres èpoques: el 1984 (pre-olímpic), el 2000 (8 anys des dels Jocs Olímpics) i l’any 2016. Per mi, Barcelona ha canviat més durant 20 anys que en tot un segle. Aleshores, Nosaltres dos escenifica aquest pas del temps. La Barcelona Pre-Olímpica era una Barcelona amb poca autoestima, bruta, gris, que estava tancada al mar… Avui en dia estem al podi de les millors ciutats europees perquè mira al mar, té arquitectura de tots els estils, està neta…. És una ciutat a mesura humana i l’autoestima d’ella també ha crescut. Per tant, al llibre no només creixen els personatges durant 30 anys, sinó també canvia la ciutat. Són elements que demostren el canvi amb el pas del temps.
Així doncs, després d’una entrevista, d’un llibre i d’un autor carregats de sentiments, encara penseu que l’amistat entre un home i una dona és realment possible? Nosaltres creiem que sí. Moltes gràcies Xavier, estarem esperant amb molt de gust els teus següents treballs!
