La ciutat està ben comunicada tant per carretera com per tren. Com a vies principals destaquen la carretera de Lleida a Puigcerdà (C-1313) i la de Balaguer a Tàrrega (C-148). I com a vies secundàries, però no menys importants hi ha: la carretera que va a Lleida per Menàrguens i Corbins, la que va a Tremp passant pel coll d'Àger, la del Doll amb direcció a Tremp, la de Balaguer a Agramunt i Cervera, i la de Balaguer a Camarasa passant per Gerb i Sant Llorenç.
Pel que fa al tren, s'hi atura el que fa la línia Pobla de Segur. A més a més, la ciutat compta amb una estació d'autobusos de línies regulars, estació de trens i una parada de taxis.
Font: Idescat, El municipi en xifres (2025).
Codi postal: 25600
La primera notícia que hi ha de Balaguer es remunta als ibers, els seus primers pobladors, que es van instal·lar al Tossal, on segles després s'alçaria el castell Formós. També els romans hi van deixar la seua empremta, de la qual es conserva el pont romà (actual pont de Sant Miquel), la muralla i la fortificació militar situats al pla d'Almatà. Després, amb la desfeta de l'imperi romà, van arribar els pobles germànics. Més endavant, amb la implantació dels musulmans a la península, Balaguer es va convertir en la seu d'un regne musulmà independent durant el segle XI. Posteriorment, Ermengol V va ocupar-la i va imposar uns forts tributs als musulmans. Al cap de molt poc temps, l'avi i tutor del comte d'Urgell, Pere Ansúrez, amb l'ajut de Ramon Berenguer III van conquerir definitivament Balaguer l'any 1106. A conseqüència d'aquest fet, Ermengol VI els va concedir el privilegi de franquícia de tots els drets alodials i, des d'aleshores, Balaguer va ocupar un lloc important com a punt d'intercanvi comercial entre l'Urgell i el Pallars i va esdevindre capital del comtat d'Urgell i residència dels comtes, fet que li va donar una considerable rellevància. La fi del comtat d'Urgell va ser a principis del segle XIV. La ciutat de Balaguer va tornar a tindre un paper important a la Guerra dels Segadors, quan va ser ocupada pels francesos (1642). Més endavant, concretament a l'octubre del 1869, Balaguer va ser una de les poblacions d'Espanya que va tindre més força d'alçament republicà federal. Durant la guerra civil de 1936-39 es lliurà la batalla de Balaguer, acció militar de contraatac de les forces republicanes per tal de reduir el cap de pont establert a la riba esquerra del Segre per les forces del general Franco, que havien ocupat Balaguer el 8 de maig i situat el front a la línia del Segre. Però no ho van aconseguir. A partir dels anys 50-60, Balaguer viu les transformacions econòmiques i urbanístiques pròpies de l'època. La ciutat surt del centre emmurallat i comença la lenta expansió cap a l'altra banda del riu. El creixement i desenvolupament de tots els sectors de producció provoca un ràpid creixement demogràfic i urbanístic de la ciutat.
GASTRONOMIA: coca de recapte o de samfaina, embotits i confitats de porc, perdiu a la caçadora, fricandó i conill amb llenegues, caragols a la llauna, a la brutesca o a la cassola. Els seus veïns es coneixen per balaguerins.
A Balaguer hi conflueixen les carreteres més importants de les terres de l'interior de Catalunya i que donen accés als paratges naturals més atractius de la zona. Balaguer és l'enclavament ideal com a centre des d'on realitzar sortides ben agradables ja que les distàncies en quilòmetres no són molt importants: en una hora i mitja, per la C-1313, arribarem a Andorra; en dos hores, per la C-148 i enllaçant amb la de Vielha, podrem esquiar a les estacions del sector occidental del Pirineu. La carretera del Doll ens condueix fins al Montsec, indret d'una bellesa extraordinària i molt idoni per practicar tota mena d'esports d'aventura, com l'escalada, l'ala delta, etc. La línia de ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur travessa la comarca de la Noguera. El servei regular d'autobusos de la SA Alsina Graells realitza les línies:
Lleida-Balaguer-Esterri d'Àneu;
La Seu-Ponts-Artesa-Balaguer-Lleida;
Balaguer-Tàrrega;
Balaguer-Agramunt;
Barcelona-Balaguer-Ponts-Andorra;
Barcelona-Balaguer-Esterri d'Àneu;
Barcelona-Balaguer-Les (estiu);
Lleida-Balaguer-La Seu-Puigcerdà;
Barcelona-Tàrrega-Balaguer-Vielha.
Distància a capital de provincia (Lleida): 26,5 km (26 minuts en cotxe).
Les notícies clau de Lleida, Ponent i el Pirineu, a la teva safata abans de les 8 h. Gratuït.
