El Pont de Bar
El Pont de Bar
El Pont de Bar està situat a la part nord-oriental de la comarca i dins la subcomarca del Baridà. S'estén a totes dos bandes del Segre, des del turó Punçó, al nord, fins al serrat del Cogulló, al sud-est, i entre el pla de Sorri, a ponent, i el roc de l'Àliga, a llevant. A més del riu Segre, pel municipi discorren diversos torrents, com els de Sant Joan, del Molí i de Barguja.
Nucli | Habitants |
---|---|
Ardaix | 6 |
Aristot | 27 |
Bar | 19 |
Castellnou de Carcolze | 17 |
El Pont de Bar | 35 |
Els Arenys | 12 |
Els Banys de Sant Vicenç | 8 |
Toloriu | 18 |
- RIBES PORTA ADVOCATS La Seu D'urgell Més informació
- Dinosfera Coll De NargÓ Més informació
- VIATGES CADITOURS La Seu D' Urgell Més informació
- VIATGES CADITOURS La Seu D' Urgell Més informació
- FARMÀCIA PURGIMON La Seu D' Urgell Més informació
- MUSEU MOTO BASSELLA Bassella Més informació
- Exquisitarium Oliana Més informació
- Museu dels Raiers de Coll de Nargó Coll De NargÓ Més informació
- MUSEU DE LES TREMENTINAIRES Tuixent Més informació
- MUSEU DE L'ESCOLA RURAL Castellar De La Ribera Més informació
Pàgines
Ajuntament de Pont de Bar
Bombers de La Seu d'Urgell
Comissaria de Policia
Estació d’autobusos
Farmàcia (Martinet)
Federació Hosteleria
Informació turística
Taxis
Actualitat i notícies a El Pont de Bar
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Dades facilitades per Idescat
Distància a capital de comarca (La Seu d'Urgell): 14,3 km (15 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 143 km (1 hora, 57 minuts en cotxe).
La població de Toloriu està íntimament lligada a la història de la princesa asteca María Xipaguacín, filla de l'emperador Moctezuma, la qual, segons es diu, va arribar al poble del bracet de Joan Grau, baró de Toloriu que havia anat a fer les Amèriques amb Hernán Cortés. Diuen que les seues despulles reposen sota l'església de Sant Jaume.
Havia format part del comtat de l'Urgell. Ermengol, el bisbe sant, va morir l'any 1035 al caure al Segre mentre visitava les obres del pont que ell mateix havia manat construir. Els aiguats de 1982 van destruir una part del poble, que va ser reconstruït més tard en un indret pròxim.
Extret de l'Enciclopèdia Catalana
El nou poble del Pont de Bar (36 h el 1991) fou inaugurat pel president de la Generalitat al juliol del 1988. Aquest nucli s'aixeca a mig quilòmetre riu avall del poble vell, a 1'indret del Solar del Gripe. Les obres d’urbanització del nou poble s'iniciaren al juny del 1985. Hom ha construït habitatges unifamiliars, una fonda, 1'ajuntament, 1'església, una placa i una vaqueria. El poble del Pont de Bar, que celebra la festa major el 24 de maig, és el cap del municipi actual (des del 1970). El vell nucli era situat a la vorera esquerra del Segre, edificat entre el riu i la carretera C-1313. El pont de Bar, que donà nom al poble i fou construït per sant Ermengol al segle XI, fou totalment destruït amb els aiguats soferts pel novembre del 1982. La part baixa del poble s’arruïnà també aleshores, i quedà destruïda la central elèctrica. Les aigües provocaren 1'esllavis-sament de les terres de 1'esquerra del Segre, i això, sumat a la força del corrent de 1'aiguat, ocasionà aquestes destruccions.
El pont de Bar, que donà nom i origen al poble, ha sofert al llarg de la seva historia moltes vicissituds. Va ser construït en temps de sant Ermengol, bisbe d'Urgell, que era fill del vescomte Bernat I de Conflent. Precisament el bisbe hi trobà la mort quan, en inspeccionar les obres del pont, caigué al riu i s'hi ofegà. No cal dir que la seva fama de santedat era molt estesa i que de seguida va ser venerat com a sant; avui és el padró principal de la diòcesi d'Urgell.
El pont de Bar va ser reconstruït diverses vegades. Durant la tercera guerra Carlina el pont va ser volat (1874) i substitutt per un de fusta, per on només es podia passar pagant un pontatge.
El 1910 va ser reconstruït el pont, d'una sola arcada, magnífica, però la construcció i l’ús de la nova carretera N-260, que travessa el Segre per altres llocs, deslliurà el pont del seu antic trànsit i el deixà reduït a la comunicació amb el veïnat o caseria de la riba oposada.
Es conserva la capella de Sant Ermengol, patró del poble, i a la paret de muntanya de la solana hi ha unes feixes molt estretes, tallades d’una manera espectacular en el rost pendent, on abans es conreava la vinya.
Francesc Jordana Duran Alcalde | CiU |
Josep Maria Jordana Pujol Tinent d'alcalde | CiU |
Rosa Andorrà Nicola Regidora | CiU |
Lluís Noguera Palau Regidor | CiU |
Àurea Rovira Ferrandiz Regidora | CiU |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
El Romànic
Vestigis romànics són Sant Esteve de Sauvanyà, Sant Frutiós de Fontelles, Sant Genís de Tost i les ruïnes de Sant Pere de la Parròquia.
Sant Andreu d'Aristot
L'església de Sant Andreu es va documentar per primer cop el 1312, per bé que cal situar-ne la seua construcció el segle XII. És un edifici d'una nau coberta amb volta de canó. L'absis, semicircular i obert a la nau mitjançant un arc presbiterial, té dos finestres, la central amb llinda rectangular i l'altra, de doble esqueixada. En el mur del sud trobem dos finestres més de doble esqueixada. La porta està formada per un arc de mig punt fet amb grans dovelles de granit. Un gran pilar quadrat suporta el campanar, construït amb posterioritat a l'obra original.
Ruïnes de Sant Martí de Cassanet
D'estil romànic
Ruïnes de Santa Llogaia
D'estil romànic
Sant Gervasi de Castellnou de Carcolze
Església d'estil gòtic, de la qual destaca la portalada de sota el campanar.
Restes de castells
Són restes de quatre castells: el d'Aristot, el de Bar, el de Castellnou de Carcolze i el de Toloriu. Els vestigis són escassos, però les vistes des d'aquests indrets són magnífiques.
Itinerari 1. Pel Baridà i l'Urgellet (Via Romànica)
L'itinerari passa per Sant Andreu d'Aristot, Sant Martí d'Ansovell, Sant Vicenç d'Estamariu, Sant Martí de Bescaran i Santa Maria de les Peces.
L'església de Sant Andreu d'Aristot és documentada per primera vegada el 1312, encara que es va construir el segle XII. És un edifici d'una nau coberta amb volta de canó. L'absis, semicircular i obert a la nau mitjançant un arc presbiterial, te dos finestres.
L'església de Sant Martí d'Ansovell està documentada ja l'any 1037. Església d'una sola nau de planta rectangular, amb absis llis semicircular. Està molt mal conservada.
Sant Vicenç d'Estamariu és un dels primers exemples de la implantació de les formes llombardes i de les estructures basilicals. De les tres naus que tenia, se'n conserven dos. Està mal conservada, però existeix un projecte de restauració.
De l'antiga església de Sant Martí de Bescaran només resten el campanar de planta quadrada i sis pisos d'alçada, dels quals, els dos primers no tenen finestres, el tercer en té quatre en forma d'espitlleres i als tres pisos superiors s'obren dos finestres geminades a cada façana. Aquest campanar, per les seues característiques, és un destacat exemple de torre d'estil llombard.
L'església de Santa Maria de les Peces, a Alàs, és documentada des del 1077. La volta de canó original ha sigut substituïda per una altra amb encavallada i cabirons de fusta. Presenta un bon estat de conservació.
Museu de la Vinya i del Vi de Muntanya
Ruta Toloriu-Bar-Querforadat
Aquests tres pobles, antigament pertanyents a la Cerdanya i avui integrats a l'Alt Urgell, mereixen ser visitats per la seua proximitat. Podem arribar per la N-260 passat Martinet, agafant un trencall cap a l'esquerra, que de seguida fa forta pujada. Als 4 km arribarem a Toloriu, poblet on diu la llegenda que hi fou enterrada una filla de l'emperador Moctezuma que s'havia casat amb Joan Grau, baró de Toloriu. Després, al cap d'un quilòmetre, a l'arribar a Bar, podrem admirar una bonica vista panoràmica. De seguida, deixarem la carretera per una pista forestal en bon estat i ens envoltarà una vegetació de pins i avets. Als 8,5 km, passem per Mas Barguja, per continuar més endavant vorejant la muntanya. Per últim, arribarem al Querforadat (1.400 m), un poblet amb una preciosa vista. Hi ha moltes cases restaurades que es fan servir com a segona residència.