Guissona pertany a la comarca de la Segarra. Està situat al nord de la comarca, al centre de la plana de Guissona, la qual s'estén, entre els vessants poc pronunciats del Llobregós i el Sió (de 460 a 560 m), pels municipis de Sant Guim de la Plana, Massoteres, Torrefeta i Tarroja. La vila és a l'esquerra de la riera de Passerell.
Té agregat el petit nucli de Guardia-si-venes.
Font: Idescat, El municipi en xifres (2025).
Codi postal: 25210
Nuclis de població: Guarda-si-venes
La capital de la Plana de Guissona té uns orígens que es remunten a més de 2.000 anys, concretament al període neolític. Va ser un nucli de poblament antic destacat, format a l'edat del ferro, amb un poblat hallstàtic (procedent de l'Europa central) que després es va iberitzar.
Durant els segles II i I a.C. va encunyar moneda de bronze dins el sistema del denari amb el nom de Iesso. Després es va transformar en ciutat romana, amb la denominació de Iesso, i va adquirir categoria de municipi (que a la Catalunya occidental només van tindre Lleida, Isona i Segarra). Les ruïnes d'Iesso (són molt nombroses les inscripcions), que ocupen uns 20.000 m2, són ara un jaciment convertit en un parc arqueològic.
L'any 975 el comte Borrell va conquerir la ciutat als àrabs. Que el territori de Guissona va ser una zona bèl·lica, ho demostra la gran quantitat de castells defensius que hi trobem. L'antiga ciutat fou reconquerida pels bisbes d'Urgell poc abans del 1024, quan el seu domini fou fallat a favor de Sant Ermengol contra els senyors del castell del Llor; amb el seu extens terme va ser sempre propietat de la mitra. Com a cap de la canònica i després col·legiata tenia jurisdicció religiosa sobre 40 parròquies.
Al 1651 s'hi va fundar un convent d'agustins, que encara es conserva, i el 1737 un de paüls, arruïnat.
D'un temps ençà Guissona ha sofert una important transformació: està totalment consolidada i creix dia a dia.
Els habitants de Guissona s'anomenen guissonencs.
Església de Santa Maria Monument
Museu de Guissona Eduard Camps Jaciment arqueològic
Parc arqueològic Jaciment arqueològic
Portal de l'Àngel Monument
Marxa dels Castells de la Segarra Esports d'aventura
Obra de Fluvià Jaciment arqueològic
Des de Lleida, A-2 fins a Tàrrega i després la L-310
Tren fins Cervera
Autobusos Alsa fins a Cervera
Distància a capital de comarca (Cervera): 15,4 km (18 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 69,5 km (52 minuts en cotxe).
Les notícies clau de Lleida, Ponent i el Pirineu, a la teva safata abans de les 8 h. Gratuït.
