El municipi de la Vall de Boí és un conjunt de valls i serralades que s'han agrupat per uns fets comuns i està situat a la capçalera de la Noguera de Tort, dins la zona axial pirinenca. El cap del municipi és Barruera, que li havia donat nom fins el 1996.
Començant pel sud, a la vora del Noguera de Tort, trobem la serra Capitana, la serra del Corronco de Durro, el port d'Erta, Ginebrell, port de Rus, pic Pessó, pic de les Mussoles, coll de Morrano, pic Dellui, collada dels Gavatxos, estany Redó, tuc de Colomers, port de Colomers, tuc del port de Caldes i Ribereta, Montarto, port de Güellicresta, tuc de Tumeneja, Besiberri Nord i Sud, Comaloforno, pic de la Torreta, pic de la Baserca, pic del Ferro, pic Munyidor, pic d'Aubacs, pic de les Pales de Port, coll de la Gelada, tossal Forcat i serra de Coxano.
Font: Idescat, El municipi en xifres (2025).
Codi postal: 25527
Nuclis de població: Barruera, Boí, Caldes de Boí, Cardet, Cóll, Durro, Erill la Vall, Pla de l'Ermita, Saraís i Taüll
El canvi de nom del municipi es produeix l'any 1996 i passa de ser Barruera a la Vall de Boí.
Abans de la dominació romana, a la vall de Boí i a les contrades veïnes vivien uns pobles indígenes dels quals es tenen pocs coneixements. Els estudis toponímics han permès de saber que es tractava d'una població de parla basca o bascoide. Aquesta llengua es va mantindre a les valls pirinenques durant molt temps, fins a mitjans de l'època medieval, tot i que progressivament romanitzada i arraconada cap a les terres més altes. Aquests pobles tenien una economia fonamentalment ramadera i practicaven la transhumància en una estructura social de tipus tribal. Els Pirineus van ser escassament romanitzats però la troballa d'unes monedes romanes al campament de Tor indica que a la vall de Boí sí que hi van arribar els romans, i segurament explotaven les termes de Caldes.
Pràcticament nul·la va ser la influència visigòtica i sarraïna durant els segles V i VIII. Els reis francs estaven preocupats per la inseguretat de la frontera sud de l'imperi i van confiar la seua defensa al comtat de Tolosa.
A començaments del segle IX els comtes tolosans ja controlaven el nord dels territoris del Pallars i Ribagorça. L'any 872, Ramon -un personatge de la família comtal tolosana- es va proclamar comte independent de Pallars-Ribagorça tot alliberant-se de la subjecció tradicional a Tolosa. Al morir Ramon (al voltant del 920) els seus fills es van repartir l'herència: Isarn i Llop van governar el Pallars i Bernat-Unifred i Miró ho van fer a la Ribagorça. Així es va trencar la unió inicial dels dos comtats.
A principis del segle XI, el comtat de Ribagorça va entrar en una profunda crisi que el va abocar a la desmembració i a la desaparició. La vall de Boí i la de la Noguera Ribagorçana, que fins aleshores havien format part del comtat ribagorçà, van passar a ser governades pels comtes del Pallars. En ple procés de feudalització, la vall de Boí va quedar sota la jurisdicció del potent llinatge feudal dels Erill. En el primer quart de segle XII, els senyors d'Erill que van ajudar al rei d'Aragó, Alfons el Bataller, a conquerir Saragossa, Calataiud, Tudela i Daroca (combatre els donava dret a participar en el repartiment del botí) van invertir la seua part a subvencionar la construcció i decoració d'algunes de les esglésies romàniques de la vall.
Fins a la fi de l'Àntic Règim (segle XIX) bona part de la vall de Boí va continuar en mans dels Erill, que aleshores eren comtes d'Erill. Amb la revalorització de l'art romànic que hi va haver a Catalunya des del principi del segle XX va començar una etapa d'interès per la vall de Boí que s'ha anat incrementant fins als nostres dies.
Tot i que l'activitat econòmcia tradicional estava basada en la ramaderia i la silvicultura, els darrers anys el turisme ha sigut un element no tan sols econòmic, sinó com a transformador del municipi.
Església de Sant Climent de Taüll Monument
Video Mapping de Sant Climent de Taüll Monument
Església de Santa Maria de Taüll Monument
Església de Sant Feliu de Barruera Monument
Ermita de Sant Quirc de Taüll Monument
Església de Santa Eulalia d’Erill la Vall Monument
Església de l'Assumpció de Cóll Monument
Església de Santa Maria de Cardet Monument
La carretera que transcorre per la Vall de Boí és la L-500 i la L-501, pel trencant cap a Boí, Taüll i el Pla de l'Ermita. S'hi accedeix des del Pont de Suert, per la N-230.
Distància a capital de comarca (El Pont de Suert): 13,9 km (13 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 134 km (1 hora, 53 minuts en cotxe).
Les notícies clau de Lleida, Ponent i el Pirineu, a la teva safata abans de les 8 h. Gratuït.
