Sanaüja

El lloc de Sanaüja fou conquerit pel comte d’Urgell el 951. Aquest any la seva església consta com a dependent del bisbat d’Urgell. El castell de Sanaüja és documentat el 1001, en la butlla que Silvestre II atorgà a favor del bisbat d’Urgell, en confirmació de les seves possessions. Al llarg d’aquest segle, que és quan es reorganitzà el territori després de la conquesta, el lloc i el castell s’esmenten diverses vegades. Ja des d’aleshores, la senyoria superior del lloc pertangué a la mitra d’Urgell. Vers mitjan segle XI, el bisbe d’Urgell, Guillem, i el vescomte Ramon Folc establiren un conveni pel qual el primer donava en feu al segon el castell de Sanaüja amb els seus termes. Ramon Folc, al seu torn, donà el castell a Eriman, el qual també devia fidelitat al bisbe, cosa que havien de fer així mateix els altres castlans que el bisbe hi posés. Uns quants anys abans, el 1026, consta que el terme del castell de Cervera limitava a ponent amb la Guàrdia Grossa del terme de Sanaüja, menció que no sabem si es refereix al mateix castell d’aquest nom o a una fortificació menor que depenia d’aquest castell o del de Cervera.

El 1072 el bisbe Guillem dtUrgell donà a l’església de Solsona alguns béns que tenia a Sanaüja. El llinatge dels Sanaüja, que en origen devia ser vinculat al lloc, apareix al segle XII detenint la senyoria del castell del Llor (dins el municipi actual de Torrefeta i Florejacs). El 1433 la vila de Sanaüja, que era del bisbe d’Urgell, s’acollí al veïnatge de la ciutat de Cervera, de jurisdicció reial. Fins el 1835 la senyoria superior del lloc pertangué, però, a la mitra urgel·litana. El bisbe hi féu estada en diverses ocasions, com l’any 1439 o el 1461, quan s’hi trobà amb el comte de Prades per la qüestió del príncep de Viana. En rebre el càrrec del bisbat d’Urgell l’aragonès Francisco de Urríes, el 1534, els cònsols de Sanaüja li demanaren entre d’altres privilegis el de poder escollir qualsevol per al càrrec de cònsol, encara que estigués endeutat amb la vila, ja que cada any es renovaven, i que concedís la remissió de tot crim, cosa que el bisbe atorgà (fet que prova que el poble havia retornat a la jurisdicció episcopal, i que el veïnatge de Cervera devia ser en tot cas només temporal). El bisbe, a més, creà l’oficialitat eclesiàstica de Sanaüja, per la qual cosa ja no s’hauria d’anar a Solsona o a Ponts. Els cònsols de la vila de Sanaüja, a part els afers que els eren propis, administraven algunes fundacions benèfiques, com la que dotà Antoni Joan de Comajuncosa per a donzelles de la seva parentela.