Tremp

La vila es va originar entorn de l'antiga església de Santa Maria, esmentada ja al 839 en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell i que va esdevindre seu de la col·legiata de Tremp. El fet de dependre directament de la mitra d'Urgell (el pariatge del bisbe Arnau de Preixens i el comte Ramon de Pallars és del 1175) va comportar l'exempció de tributs reials a la població que depenia de la col·legiata i aviat s'hi van instal·lar menestrals de diversos oficis. El 1396 Martí I va donar facultat al gremi d'argenters per marcar les joies d'or i argent. Al 1174 s'hi celebrava ja una fira, i al 1385 Pere III n'autoritzà dos d'anuals de quinze dies de durada. El 1664 s'atorgà el dret de celebrar mercat el dilluns, fet que afermà encara el caràcter de centre comercial, que ha mantingut fins a l'actualitat. De les muralles de l'edat mitjana resten tres torres circulars. Des de mitjans del segle XVIII la població es va anar estenent, inicialment cap a llevant i modernament en totes les direccions, entorn del nucli antic. La seua actitud austricista durant la guerra de Successió (Carles III li va concedir el títol de fidelíssima), enfront de la de Talarn, li va valdre de veure's privada de tota activitat oficial (Talarn fou el cap del corregiment) fins a mitjans del segle XIX, que per la seua preponderància demogràfica va a imposar la seua supremacia a la comarca. El 1840 fou nomenada cap de partit judicial. Al segle XX augmentarà encara més la seua funció de centre comercial, com a centre de proveïment de la zona pirinenca. Una indústria incipient va donar lloc a la instal·lació d'adoberies i fassines, que assoliren un cert renom. La irrupció de la fil·loxera a tota la conca comportà un retrocés demogràfic i econòmic, del qual no es recuperà fins al 1912, amb la vinguda de la Barcelona Traction, Light and Power Company, que inicià els treballs hidroelèctrics de la zona. Per decret d'Alfons XII li va ser concedit el 1884 el títol de ciutat. El 1880 fou enllaçada per carretera amb Artesa de Segre i, per consegüent, amb Tàrrega, on entroncava amb el ferrocarril. El telègraf va arribar al 1888, l'enllumenament elèctric al 1889, el telèfon al 1918.