Fa uns dies que ha començat el nou curs escolar, un altre any acadèmic que segueix marcat per la pandèmia de la Covid-19, i volem dedicar el nostre Referent del mes a tots els docents que amb la seva millor disposició i vocació tornen a abordar les seves tasques en condicions no exemptes d’incerteses i dificultats per les situacions que encara planteja la pandèmia, per les noves situacions de possibles carències acadèmiques a causa de les anomalies sofertes en els passats cursos, així com els previsibles canvis en el comportament i la psicologia de l’alumnat. Els docents compleixen un paper clau en l’educació, perquè són les persones encarregades de transmetre als nens/es, joves i adults els coneixements i valors que impulsen la continuïtat i el progrés de la societat.
Classes dividides en grups bombolla, mantenir les distàncies, portar mascaretes i la reducció de les activitats que impliquin contacte directe, és com s’ha marcat el retorn a les aules. Fa més d’un any, quan va esclatar la pandèmia, la societat, plena d’incertesa pel moment que vivia, anava a la deriva, sense saber ben bé com gestionar tot el que va implicar l’aturada de la majoria d’activitats laborals i educatives.
Malgrat tots els sobtats canvis que van haver d’afrontar, els docents van estar treballant per adaptar tots els continguts de les seves classes a improvisats formats virtuals, i que, independentment de les seves situacions personals i familiars, van continuar fent front al que possiblement era la situació més desconeguda que havien viscut fins al moment. És important remarcar la inestabilitat –tant emocional com física- que va significar aquest canvi en el format de rebre l’educació en els estudiants.
Un altre dels fets a remarcar és la disposició amb la qual molts docents es van abocar a mantenir l’esperit i el dinamisme de les seves classes, conservant, per una banda l’atenció dels seus interlocutors darrere de la pantalla i per altra part, l’objectiu d’ensenyar conceptes i teories noves.
El canvi de la presencialitat de les classes al format virtual va ser tot un repte per als professors/es. Molts i moltes van passar per la frustració en veure que en alguns casos, la bretxa digital feia de les seves per no permetre a molts estudiants estar en igualtat de condicions respecte als altres. Arribat aquest moment, alguns docents van haver de fer doble tasca; la d’adaptar el contingut fent servir eines digitals per a poder continuar amb l’ensenyament, i l’altra, crear un pla per fer arribar les tasques i els documents a aquells estudiants que tenien dificultats per assistir a les classes virtuals. Una feina educadora en mig d’una difícil situació que és digne de reconeixement.
Ser professor implica, des de les seves arrels i com la majoria de feines professionals, una vocació innata, però en el cas dels professors i professores, aquesta afició demana un grau de persistència, d’aprenentatge i una permanent renovació i adaptació a les circumstàncies i recursos disponibles que els permetin ensenyar, guiar i influir en els estudiants perquè adquireixin una sèrie de recursos i coneixements i puguin assolir una posició en un futur per arribar a fer allò que més els agrada.
Molts docents es converteixen en referents, ja sigui per la seva capacitat d’ensenyar, per la seva filosofia de vida o perquè tenen qualitats que els fan únics/ques. Ells i elles, els quals ens acompanyen durant molt temps a la nostra etapa d’educació acadèmica, són mereixedors/res d’aquest reconeixement especial. Un homenatge que té com a objectiu principal valorar aquesta entregada labor d’ensenyar, per tenir cura dels més petits i ajudar-los en les seves primerenques experiències lluny dels pares, per estar dotats d’empatia i donar suport als més adolescents en la seva «revolució» física i maduresa mental i per últim, per ser mentors dels més grans, adoptant una posició de guia per ajudar a emprendre el camí que cadascú vol seguir.
A tots i totes, gràcies.
