Josep Maria Castaño Piñol, àlies Xixo Castaño, és l’amo del conegut restaurant La Vaqueria de Gimenells. Abans havia dirigit el conegut Malena que el va fundar juntament amb la seva muller, la maître Elena Ruiz, i aquest s’especialitza en brasa i experimentació culinària, aconseguint una cuina d’autor inigualable a base de productes de proximitat.
La Vaqueria és a Gimenells, un poble petit, petit, envoltat de camps fruiters grans, grans, a catorze quilòmetres de Lleida, a la carretera en direcció a Osca. L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) va concedir una casa de parets de calç blanca, de construcció senzilla però acollidora, a un matrimoni format pel cuiner Xixo Castaño i la maître Elena Ruiz. “L’Elena és de Gimenells, i després de voltar per altres restaurants, on ja havíem tingut una estrella Michelin, ens vam instal·lar al seu poble natal el 2008”.
El Xixo va estudiar a l’Escola d’Hoteleria Sant Narcís de Girona, on va conèixer un company de classe exemplar, Joan Roca. Després va anar fent pràctiques a molts restaurants de Catalunya fins que va tornar a Lleida. Al Malena, al restaurant que el Xixo va batejar amb el nom de la besàvia, el cuiner es va fer construir un giny que ell s’havia inventat sobre el paper, com un professor Tornassol dotat per a les millors invencions. “Jo me’l vaig imaginar, però un germà em va ajudar a construir-lo”. Ara és la nineta dels seus ulls.
El cuiner de bata blanca impol·luta i nom simpàtic no para de repetir que la seva cuina és molt senzilla i que el secret es troba un utilitzar aliments de qualitat i si pot ser, quilòmetre 0. La primera estrella per al Malena va aportar seguretat i molta alegria al matrimoni. “Ja sabíem què volia dir tenir-ne una i les conseqüències immediates, transformades en reserves, però ara estem segurs de la nostra feina”. Fins ara pensaven que no triomfaven perquè no feien mariscades, que és la gran passió lleidatana. El pa amb oli i sal el serveixen en una llosa, allargada. Al cantó esquerre hi ha un got de vidre blau ple d’oli. A la dreta, una pedra de sal. Damunt de la pedra, una llesca de pa fet amb oli d’arbequina.
