Més de 1.500 persones amb discapacitat intel·lectual de les comarques de Lleida conviuen també amb problemes de salut mental. La xifra representa prop del 40% de les 3.800 persones amb discapacitat intel·lectual ateses per les entitats de la Federació ALLEM al territori, que en conjunt donen suport a més de 6.000 persones. La situació s’ha posat sobre la taula aquest dimecres, 28 d’octubre, durant la jornada Salut Mental i Discapacitat Intel·lectual/3, celebrada a l’Aula Magna Joan Viñas Salas de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida (UdL).
La trobada ha reunit professionals, persones amb discapacitat intel·lectual i famílies amb l’objectiu d’avançar cap a uns serveis de salut mental més inclusius, coordinats i participatius. La coordinadora d’ALLEM, Assumpta Fortuny, ha remarcat la necessitat de reforçar la col·laboració entre els professionals sanitaris i els dels serveis socials, que sovint acompanyen les mateixes persones sense disposar de prou mecanismes de coordinació.
«Necessitem al territori fer vasos comunicants entre els professionals de l’àmbit de la salut i els del món social», ha assenyalat Fortuny, que ha defensat un treball conjunt adaptat a les necessitats de cadascú.
Una doble realitat que sovint queda amagada
La directora-gerent de Granés Fundació, Laura Masferrer, ha advertit que els problemes de salut mental poden passar desapercebuts en les persones amb discapacitat intel·lectual. Segons ha explicat, aquest col·lectiu té quatre vegades més probabilitats de desenvolupar un trastorn de salut mental que la resta de la població, però la discapacitat intel·lectual pot dificultar-ne la identificació.
Per això, ha reclamat més divulgació social i formació especialitzada per als professionals. Fer visible aquesta doble realitat és, segons ha defensat, un pas necessari per millorar l’atenció i avançar cap a una inclusió plena.
En la mateixa línia, el president de la delegació de Lleida del Col·legi de Psicologia de Catalunya, Jaume Celma, ha insistit que el benestar emocional i les condicions socials són dimensions inseparables. Ha reclamat superar la fragmentació dels serveis i establir circuits compartits que garanteixin la continuïtat de l’acompanyament, sense obligar les persones afectades i les seves famílies a buscar respostes en diferents recursos.
Prevenció i menys contencions
La psiquiatra Aida Palacín, cap del Servei Especialitzat en Salut Mental per a persones amb Discapacitat Intel·lectual de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), ha defensat un canvi de model assistencial centrat en la prevenció, el suport conductual positiu i la reducció de les contencions físiques i farmacològiques.
Palacín ha alertat de la manca de recursos comunitaris especialitzats i de les dificultats de coordinació entre els sistemes sanitari i social. Aquestes mancances poden derivar en ingressos prolongats i en una atenció que no sempre s’ajusta a les necessitats individuals.
Un nou recurs per als professionals i les famílies
La jornada també ha acollit la presentació del llibret Salut Mental i Discapacitat Intel·lectual/3, el cinquè volum de la col·lecció Diàlegs Granés Fundació. La publicació, presentada pel psicòleg Óscar Castán, del Servei Especialitzat en Salut Mental per a persones amb Discapacitat Intel·lectual de Sant Joan de Déu Terres de Lleida, aprofundeix en la coproducció com a eina per oferir una atenció més inclusiva.
El document recull aspectes clau d’aquest model, experiències d’èxit i els seus beneficis, i s’adreça tant als professionals dels àmbits sanitari, social i educatiu com a les famílies, les persones amb discapacitat intel·lectual i la ciutadania.
La jornada ha estat organitzada per Granés Fundació, l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental, Dincat, ALLEM i Sant Joan de Déu Terres de Lleida.
