El que està passant amb el culebrot d'investidura d'Artur Mas té poc a veure amb l'independentisme sociològic.

Passi el que passi, el procés sobiranista seguirà endavant. Perquè va més enllà de les decisions concretes de polítics o partits polítics. L'independentisme o el dret d'autodeterminació de Catalunya ve del carrer, i no s'aturarà per cap entrebanc puntual.

Dit això, les eleccions del 27-S no varen ser ordinàries, sinó plebiscitàries. I des del 28 de setembre, la CUP ha sobredimensionat l'eix esquerra-dreta. Mentre, la dimensió nacional de conflicte polític entre l'Estat nacional espanyol i la nació catalana -que és el principal eix de conflicte a l'Espanya actual pel fort rebuig existent a Catalunya degut a les pressions de la maquinària de centralització de l'Estat mononacional espanyol- ha ocupat un espai secundari dins la Candidatura d'Unitat Popular.

D'altra banda, tothom sabia que Artur Mas seria President de la Generalitat en el supòsit que "Junts pel Sí" guanyés les eleccions. Tothom sabia que la CUP no era gens partidària d'investir a Artur Mas. Les dues opcions eren més que legítimes.

Les assamblees i la democràcia directa pot ser apropiada en el món municipal. També pot ser-ho en l'univers polític supramunicipal per decisions polítiques rellevants que afectin de manera trascendental al conjunt de la població. No obstant, l'abús de democràcia directa a un nivell supramunicipal provoca una innecessària lentitud en el procés de presa de decisions que afecta negativament a milions de ciutadans.

La CUP anava bé amb els seus esforços a contracor per investir a Artur Mas com a President de la Generalitat. Fins al 27 de desembre. El passat diumenge s'hauria d'haver pres una decisió definitiva en un sentit o altre, si no es volia fer el paper d'estrassa.

Ara, la CUP s'està passant amb tots els respectes. Es va cap una tercera votació assembleària per la investidura del President de la Generalitat. No em vull imaginar què pot passar quan s'hagin de tramitar lleis durant aquesta XI legislatura, en cas que s'acabi investint a Mas com a President de la Generalitat amb el suport de la CUP. La legislatura més emocionant de la història de la Catalunya recent podria convertir-se en un xou vergonyós, si ens atenem a com s'està allargassant el període legal establert d'investidura.

Comptat i debatut, el millor que podria passar és que la CUP decidís no investir a Mas al final de la tercera assemblea cupaire. Així, cap actor polític es sentirà perdedor, per com s'han succeït els esdeveniments en aquesta dilatada investidura.

En conseqüència, el desgast de la CUP hauria de parar. I, "Junts pel Sí" no haurà de patir tant amb uns socis de govern que han mostrat ser més anticapitalistes que independentistes.

Encara s'és a temps d'aturar aquest joc de despropòsits. Que no sembli que bona part de Catalunya hagi perdut el seny.