L’humor i la farsa del clàssic de Molière, a mans d’un gran Joan Pera

Vidu i terriblement avar, Harpagon vol casar la seva filla Elisa amb Anselm, vell i ric, disposat a prendre-la sense dot, però Elisa vol casar-se amb Valeri, que ha aconseguit entrar a la casa d’Harpagon contractat com a intendent. Al mateix temps, Harpagon i el seu fill, Cleant, rivalitzen per l’amor de Mariana. Per ajudar el seu amo, el criat de Cleant, l’Escletxa, roba l’or d’Harpagon. Acusat en fals, Valeri revela el seu amor per Elisa. Aquest tradicional recurs de la confessió acaba desfent el nus de tota la intriga: Anselm descobreix que Mariana i Valeri són els fills que creia perduts en un naufragi. Al final, les dues parelles de joves podran casar-se i Harpagon quedarà satisfet de recuperar el seu preuat or..

En aquesta comèdia, Molière utilitza tots els ressorts de l’humor: el personatge còmic d’Harpagon (el còmic de la situació) i, per descomptat, la comicitat de les paraules i els gestos, heretats de la farsa i del ball que l’autor coneixia molt bé. A més de triomfar, l’amor i la joventut es riuen de l’autoritat que vol casar-los en contra dels seus desitjos.