Aquests dies hem llegit que a Lleida capital ja hi ha una desena de supermercats, a més de carnisseries i botigues de barri, que obren en festius, és a dir, diumenge. Aquesta mesura porta associada un crit al cel, per allò que tenim molt arrelat que en diumenge aquí no es treballa (excepte si arribessin cent mil creueristes riu Segre avall cada dia que volguessin desembutxacar uns quants bitllets, otro gallo cantaria).

Però el diumenge d'obertura va sorprendre propis i estranys quan els clients, en lloc de baixar al súper a comprar només alguna cosa d'emergència, aprofitaven per a fer la compra setmanal.

Potser les tornes han canviat amb el temps i no ens n'hem adonat. I ara obro un debat el qual haurien d'enriquir els especialistes en aquests camps i als que convido a participar. Han canviat, i molt, els ritmes de vida. També les condicions laborals i la conciliació familiar. I no ens podem oblidar de les agrupacions de les superfícies comercials, on es pot omplir un carro amb tot el necessari. I això potser ha fet que avui dia fem les compres d'emergència entre setmana i les compres setmanals els caps de setmana. No vaig malament, oi? Només cal passejar-se per qualsevol supermercat un dissabte qualsevol.

Seguint la premissa, alguna cosa hauria de canviar. O reconduïm aquests ritmes frenètics i la conciliació familiar o comencem a fer modificacions respecte als horaris setmanals. Sé que és perillós i que aquest tema pot irritar a molts, però aquí no es fa més que tractar un tema que no sembla tenir aturador. Potser, i dic només potser, fer un entre setmana més suau per aprofitar el cap de setmana per obrir a ple rendiment. Que treballadors entre setmana tinguin més dies de descans per compensar els diumenges. Rotacions, personal de cap de setmana. Hi poden haver moltes combinacions.

El debat del model és sobre la taula.