Ahir a la nit, just saber-se els primers resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya, va començar la guerra de xifres. Un costat i altre, si ens ho prenem com un plebiscit entre dues parts, s’afanyaven a buscar-se socis amb els quals poc hi comptaven hores abans. Durant el dia es sabien les xifres rècord de participació, que finalment va ser d'un 77,44%, que en demostraven el grau d'importància i l'alta mobilització ciutadana. 

Eleccions

El sector independentista, que entre Junts pel Sí i CUP suma un 47,74%, té majoria de diputats al Parlament però no han aconseguit la majoria de vots. Les cares a la coalició independentista eren de satisfacció per la victòria però no podien evitar un cert regust amarg per no haver arribat a una situació en vots que hauria donat un argument definitiu i incontestable a tots els nivells. Els tocarà una negociació dura i incòmoda amb la CUP, que triplica el triplet i que avisa que no vol Artur Mas de president de la Generalitat. Les dues forces asseguren que el procés tira endavant. Veurem el desgast que els suposarà el negoci amb la CUP. 

Al seu torn, Inés Arrimadas comptava, eufòrica, que la resta del percentatge sobrant era partidari del No, sumant-hi Catalunya Sí que es Pot, als quals ella mateixa acusava d’independentistes als debats previs. Ciutadans, la gran vencedora, s’ha multiplicat per tres i s’apodera d'un gruix important de votants populars i n’esgarrapa dels socialistes. Molta eufòria taronja de cara a les generals.

Rabell, CSQEP i la cúpula d’Iniciativa sortien al faristol després d’haver perdut dos escons tot i ajuntar-se amb Podemos i la seva tendència a l’alça que havia demostrat a Barcelona amb Colau. El líder d’aquests, Pablo Iglesias, es mostrava abatut i amb l’ombra i la incertesa de les generals a prop.

El PSC de Miquel Iceta ha aguantat l’estocada de la crisi de la vella política i de les divisions internes i només en perden quatre, mentre que Albiol s’estavella i en perd vuit. Unió, ara en solitari, es desvaneix i surt del Parlament.

Lleida

A Lleida la victòria independentista ha sigut demolidora, amb un 63,31% dels vots i deu diputats per Junts pel Sí i un de la CUP. Ciutadans, amb un il·lusionat Jorge Soler entra amb dos, el PP en perd un i el PSC, tot i perdre vots, es manté amb un diputat.

Apuntar que a la demarcació de Lleida ha guanyat Junts Pel Sí a totes les comarques i a tots els municipis, excepte a la Val d'Aran, on Ciutadans s'ha imposat a sis municipis i el PSC a tres. Dels sis municipis de Ciutadans en aquesta comarca, Bòssost té el percentatge més alt de Catalunya de vot unionista (69,08%). També la Val d'Aran és l'única comarca on el Sí no ha arribat al 50% (31,05%). Just al costat, el Pallars Sobirà és la comarca de les terres de Lleida amb un percentatge més elevat de vot independentista (78,27%). Aquesta comarca, a més, és la que més ha votat la CUP de tot Catalunya (16,85%). De les comarques del pla de Lleida, el No només s'ha imposat a Gimenells i el Pla de la Font. 

Menció a part mereix el cas d’Iniciativa, sota el paraigua de CSQEP, que no aconsegueix aixecar el cap a la demarcació de Lleida i perden l'escó que tenien el 2012. Si al maig es van quedar a les portes d’entrar a la Paeria, avui s'han quedat a les portes del Parlament. 

Números

El més normal seria que, en unes plebiscitàries, si el Sí aconsegueix un 47,74%, el No s’emporti la resta, el 52,26%. Però hi ha qui demana que es defineixi el No, amb un Rabell que, com dèiem, ha posat a CSQEP a favor del dret a decidir, igual que Unió, amb matisos. En aquest cas, el bloc del No pur seria d’un 39,17% i el de l’anomenat Sí/No, d’un 11,45%. Si ho mirem per diputats, Junts pel Sí i CUP en sumen 72, majoria absoluta, vint més que els diputats del bloc unionista de Ciutadans, PP i PSC. Com dèiem, números i interpretacions.

Rajoy

Enrocat amb el discurs inamovible. Diàleg però sense saltar-se la llei i negació de la victòria de les eleccions dels independentistes. Segons el president espanyol, menys de quatre de cada deu catalans aposten pel trencament amb Espanya. De poc serveixen les advertències d'Aznar sobre una hipotètica radicalització del moviment secessionista.