No tenim referències de l’origen d’aquesta construcció, l’any 1610 inscrit a la llinda de la porta de la façana nord faria referència a la construció o alguna reforma. Donada la unitat estilística de les obertures i del conjunt de la construcció, aquesta última hipòtesi no seria la més correcte. Així doncs datariem l’edifici al voltant de l’any 1610, fet que cal relacionar amb la benaurança econòmica en que es troba l’Aran durant la primera meitat del segle xvii. Benaurança que es veu reflectida en moltes construccions del país, entre elles çò de Rodes i çò de Simonet situades al mateix cap dera vila de Vielha.

L’any 1860 la casa fou comprada per Agustí Puyol Escala, germà d’Antoni Puyol metge del Fort dera Libertat de Vielha. Agustí Puyol es va casar l’any 1843 amb Antonia Deó nascuda a Vilac, moment en el qual la casa passarà anomenar-se çò de Puyol i Deó.
L’últim hereu da la familia fou Miquel Santesmases nom en que durant molts anys es coneixerà la casa.

L’any 1945 la casa fou llogada a la Compañía Productora de Energía Eléctrica. Es reforma tot l’interior de la casa per habitatges i es perd tota l’estructura i distribució original.

L’any 1974 fou comprada per Miquel Farré i Albagés que la cedeix com a seu del Musèu dera Val d’Aran. Durant els anys 1982-1983 es reforma com a museu, d’aquesta reforma destaca la retauració del mirador i de les cobertes.

Malgrat el nom de general Martinhon i els elements de defensa que presenta l’edifici no s’ha pogut relacionar-lo en cap episodi bèl·lic concret.