Baix ús del català a l’hostaleria i als comerços d’estrangers

L’hostaleria i els comerços regentats per estrangers a Lleida ciutat són els establiments que menys utilitzen el català, tant en la retolació com en l’atenció al públic, i és especialment notable el baix nivell d’ús de la llengua catalana en la restauració (només el 47% dels locals la utilitzen com a llengua inicial d’atenció i menys d’un 70% estan retolats en català).

Així es desprèn de l’últim estudi Ofercat 2015, impulsat per la direcció general de Política Lingüística (departament de Cultura) i el Consorci per a la Normalització Lingüística, els resultats del qual van ser presentats ahir a la Cambra de Comerç de Lleida. L’informe ha analitzat l’ús de l’idioma en un total de 624 negocis distribuïts en els principals eixos comercials i els barris de la ciutat.

En canvi, l’ús del català és més generalitzat als comerços pertanyents als sectors de l’alimentació, les finances, la salut i l’estètica. En el cas dels negocis tèxtils i derivats, i a conseqüència del creixement exponencial de l’obertura de franquícies en els últims anys a la capital del Segrià, la retolació en català d’aquests comerços ha disminuït considerablement. Menys de la meitat dels comerços de roba i derivats retolen en català.

En termes generals i incloent-hi la totalitat dels establiments analitzats, la llengua catalana és utilitzada en la retolació del 52,8%, mentre que el seu ús a l’hora d’atendre els clients augmenta fins a arribar al 79,6%.

Pel que fa als negocis regentats per estrangers, només el 14% respon al client en català quan aquest utilitza aquesta llengua, un percentatge que ascendeix fins al 91% entre els comerços que estan regentats per autòctons.

La ciutat de Lleida se situa en una posició intermèdia en l’ús del català al comerç, en comparació a altres ciutats catalanes estudiades. En aquest sentit, les ciutats de Tarragona i Barcelona tenen els índexs més baixos d’ús de l’idioma català en els establiments comercials.