Pregó en honor a la Seu Vella

"Potser el tema escollit no els sembli gaire original. Parlaré de la Seu Vella." El simbòlic monument de la ciutat de Lleida, protagonista cada dia de l'skyline de la ciutat, va ser ahir també estrella del pregó de les Festes de Maig que va pronunciar l'arquitecte lleidatà Ramon Maria Puig. "Hi ha un relat repetit pels lleidatans, especialment per aquells que viuen fora, que és l'emoció que senten quan, a l'arribar a Lleida, distingeixen la silueta del Castell", va assegurar Puig. Però el seu discurs, a més destacar el pes del monument en la història de la ciutat, va versar sobre els espais arquitectònics del conjunt monumental: el seu paisatge, la complicada història amb guerres i setges, l'abandó i la posterior recuperació de la catedral i la Suda. "És un lloc buit, però no mut. Un espai metafísic, sagrat... La memòria de la ciutat", va apuntar. Però si alguna cosa va destacar del monument aquest arquitecte urbanista de prestigi reconegut va ser el seu claustre. "Catedrals semblants a aquesta a Europa n'hi ha moltes, però el que la fa important i singular és el seu claustre, excel·lent. Les seues condicions espacials són tan excepcionals que el converteixen en una obra arquitectònica gairebé única", va concloure, no sense reclamar aviat la declaració com a Patrimoni Mundial perquè "Lleida i lo Castell s'ho mereixen".

Les seues paraules van ressonar al Saló de Plens de la Paeria sota l'atenta mirada de les deu pubilles de la festa major que acabaven de ser proclamades com a tals; de les personalitats i representants de les entitats el mèrit dels quals i aportació a la ciutat havien estat reconeguts amb una placa o medalla, i de les autoritats convidades al primer dels actes solemnes de les festes de Sant Anastasi. Però el protocol no va ser l'únic convidat a la segona jornada festiva. La música també, amb el concert que va oferir la Banda Municipal de Lleida a la plaça de la Paeria, amb el de L'Intèrpret per commemorar el desè aniversari del Parc Científic de Gardeny; o amb els previstos a la revetlla. No van faltar tampoc a la cita festiva el ball, amb el folklore a càrrec de les cases d'Andalusia i Aragó a la plaça Sant Joan; ni la màgia amb què el Mag Lari va omplir la Llotja; o els focs artificials, amb el castell que va oferir la Pirotècnia Igual des de la canalització del riu.