Remuntada de somni cap a Europa

Albert Folguera, tècnic de l’ICG Lleida, va enaltir ahir el joc dels seus jugadors i l’enteresa mental que van exhibir malgrat anar gairebé tot el partit al darrere en el marcador. “Si haguéssim perdut no hauria marxat descontent amb el joc de l’equip. Estic content perquè no hem perdut mai les maneres. És un triomf importantíssim”, va afirmar, per reconèixer que van merèixer arribar amb avantatge al descans.

“Hem fet una primera part de les millors de la temporada. Anar-nos-en amb 1-1 ha estat molt injust”, va apuntar. Folguera va assegurar que “mai he vist el partit perdut, però sí empatat. El tercer gol (1-3) m’ha fet mal perquè no podia ser que amb tot el que havíem fet estiguéssim dos gols a baix”, i es va mostrar ambiciós en el tram final de temporada. “Ens hem de treure l’etiqueta de la permanència. Tot està molt ajustat però volem aspirar a tot. Ara mirem més cap a dalt que cap a baix, i amb el partit d’avui –ahir– amb més motiu. Volem aspirar al màxim i ja veurem després si hi arribem o no”, va afegir.

Per la seua banda, Darío Giménez, el gran protagonista, va assegurar que “el grup que tenim és el millor que m’ha passat, sincerament. Necessitàvem un temps d’adaptació i ara estem disfrutant del moment”, i es va mostrar ambiciós. “Vaig arribar amb la mentalitat de ser a dalt, de pensar en gran, perquè si penses en petit només fas coses petites”, va dir. L’ICG Software Lleida va aconseguir ahir una victòria d’or per continuar somiant amb Europa, al completar una èpica remuntada davant del Recam Laser Caldes (6-5) liderada per un excels Darío Giménez. L’argentí va firmar un hat-trick, amb un últim gol de falta directa quan faltaven 35 segons per al final que va desencadenar l’eufòria entre els llistats, que ara es col·loquen, gràcies a la derrota de l’Alcoi a Reus, a només dos punts de la vuitena plaça que dóna dret a jugar la Copa CERS la pròxima temporada.

El partit va començar elèctric i Andreu Tomàs va tenir les dos primeres ocasions, però una la va repel·lir el porter barceloní i la segona, després de remenar-se a passada de Giménez, va enviar la bola alta. Quan semblava que l’1-0 arribaria aviat, el Caldes, en una contra perfectament conduïda per Roger Acsensi, la culminava Rovira fent pujar el 0-1. El gol va deixar una mica gelat el quadre llistat, que passats uns minuts es va refer i va començar a assetjar la meta barcelonina, amb Darío Giménez com a cap d’operacions. L’argentí va topar amb el porter Campor en un tir llunyà i després amb el travesser en una falta servida intel·ligentment per Cañellas. L’ICG mereixia el gol i aquest va arribar als 14 minuts en una altra jugada de Giménez, que va disparar i el rebuig el va aprofitar Andreu Tomàs per restablir la igualada (1-1). Al cap d’un minut, Rodero a punt va estar d’aprofitar un altre rebuig del porter visitant que, al 19, va evitar el 2-1 en una altra jugada de Giménez, que després de deixar assegut el seu marcador va servir perquè Rodero rematés a boca de canó. Després del pas pels vestidors, el partit es va capgirar i el Caldes, en tot just dos minuts, es va trobar amb dos gols anotats per Roger Acsensi (26’) i Molera (28’), que situaven un preocupant 1-3.

Darío Giménez va sortir al rescat per donar aire a l’equip al transformar una falta directa un minut més tard (2-3). El gol va reactivar els llistats, que van disfrutar de dos clares ocasions per empatar, però en les dos es van trobar el pal, la primera en una desviació d’Andreu Tomàs a tir de Trilla i la segona en un llançament de llarga distància de Rodero. I del possible 3-3 es va passar al 2-4 en una falta directa anotada per Rovira, que un minut després va vorejar el cinquè gol, però entre Lluís Tomàs i el pal ho van evitar.

L’ICG rebia una altra gerra d’aigua freda quan millor estava jugant, però ni així va abaixar els braços. Va tornar a encomanar-se a Darío Giménez i l’argentí va tornar a aparèixer per marcar el 3-4 en una supèrbia jugada personal sortint per darrere de la porteria i aixecant la bola. El partit s’havia convertit en un ring de boxa, amb constants cops d’un i un altre conjunt. En un d’aquests el Caldes, que va demostrar per què està classificat per a la Final Four de la Copa CERS, va tornar a fer emmudir l’Onze de Setembre amb un gran gol de Roger Acsensi (3-5, m.34). Faltava tot un món per jugar-se i la remuntada encara era possible. Els llistats van apel·lar llavors a l’orgull, van mossegar en defensa i van armar ràpides contres que van desarborar els barcelonins, i en sols mig minut van capgirar el marcador. Borja López culminava un contraatac portat per Giménez, que segons després servia a Cañellas l’empat (5-5). Però faltava l’èpica. La va posar Lluís Tomàs parant una falta directa a Rovira i, a 35 segons del final, Giménez va viure el seu moment de glòria anotant una altra falta que segellava una gran victòria per seguir somiant.