Ros és reelegit en minoria i promet diàleg, transparència i participació

El ple de constitució del nou ajuntament va seguir ahir el guió previst, amb la reelecció com a alcalde per als pròxims 4 anys del candidat socialista, Àngel Ros, que estarà en minoria -amb suport de només 8 de 27 regidors-, en una Paeria més plural que mai i plena de cares noves. Així ho va entendre el mateix alcalde, que va apostar per un discurs conciliador, ple de bones paraules i en què es va comprometre a promoure la transparència i la participació ciutadana, com li ha exigit tota l'oposició, i al diàleg per arribar a acords. "Estic segur que la pluralitat no serà cap obstacle per al govern de la ciutat. No comportarà cap debilitat, al contrari", va afirmar l'alcalde en el seu discurs, cosa que va sonar més a anhel que a certesa. "Farà falta més esforç per al diàleg, el pacte, la renúncia, el consens i la generositat de tots", va reconèixer i va constatar que aquesta actitud ja s'ha deixat veure en els primers acords per al nou cartipàs, encara que la negociació continua encallada en algun punt clau.

D'entrada, ahir tots els partits van mostrar la seua voluntat d'arribar a pactes i consensos, però sense renunciar a fer oposició. Toni Postius (CiU) va oferir la seua "mà estesa" pel progrés de Lleida, però va advertir que continuen tenint vocació de ser alternativa i va criticar les "pràctiques erràtiques d'estirar més el braç que la màniga".

Altres forces van carregar el seu discurs de crítiques i advertències al govern, evidenciant que no acaben de fiar-se de les proclames de bona voluntat. "Les actituds i les formes de fer han de canviar. Els lleidatans s'han cansat de les velles polítiques del comandament perquè som 15", va dir Carles Vega (ERC). De totes maneres, ahir va ser un dia de bones paraules, però en què es van entreveure ambclaredat alguns dels punts de fricció que viurà el saló de plens els pròxims 4 anys. Promet el xoc entre la portaveu de Ciutadans, Ángeles Ribes, l'única a fer tot el discurs en castellà, i els regidors de Crida per Lleida. Ahir, Ribes va anunciar que els portarà als tribunals, juntament amb 3 edils d'ERC, per "desvirtuar la naturalesa del jurament del càrrec", a l'aprofitar aquest acte per fer proclames per la independència (seguint la fórmula de l'Associació de Municipis per la Independència en el cas d'ERC) i la desobediència. També la subdelegació del Govern podria recórrer la seua presa de possessió. En total, 9 regidors van prometre el lloc "per imperatiu legal", 12 ho van prometre a seques i 6 van optar per jurar-lo. Paco Cerdà (CiU) el va jurar "amb ajuda de Déu".

Vot a un desnonat

Sis dels 7 partits es van votar a ells mateixos per al lloc d'alcalde, de manera que no hi va haver cap majoria alternativa a la de Ros. Crida per Lleida va optar per un vot simbòlic pel dret de l'habitatge en el nom de José Luis Castro, una persona que va ser desnonada de la seua casa el 2013 i que és un activista de la PAH de Lleida. Els dos vots van ser nuls.