Ajuntaments de Lleida demanen als bancs gestionar els pisos buits per a fins socials

La majoria de municipis de Lleida amb habitatges buits i la titularitat dels quals correspon a entitats bancàries, han començat a reclamar-los als bancs perquè tots els que estiguin en condicions puguin incorporar-se a la borsa d’habitatge social i ser els mateixos ajuntaments els que els gestionin. Gran part d’aquests pisos buits procedeixen d’embargaments, desnonaments, dacions en pagament o es tracta d’immobles que van quedar sense finalitzar durant la crisi i que ara només fan que augmentar el parc d’habitatges sense ús. Segons el registre de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, a les comarques de Lleida hi ha prop de 5.000 vivendes buides i a les capitals de comarca es concentra la major part d’aquesta oferta.

Aquesta situació ha portat els ajuntaments lleidatans a plantejar mesures per gestionar aquests pisos i “fer-los circular amb lloguers baixos o per donar-los un ús social”, va explicar l’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, el municipi del qual té 82 pisos buits amb aquestes característiques. “Estem elaborant un cens per identificar aquests habitatges i demanar-los als bancs que ens els cedeixin per destinar-los a funcions socials. Altrament haurem de buscar alternatives legals per aconseguir-ho.”

Balaguer, per la seua part, amb un estoc de 357 pisos, ha reclamat als bancs que els posin al mercat i promoure’n la incorporació a la borsa d’habitatge social. Segons Joan Pla, regidor d’Habitatge, “s’ha negociat directament amb els bancs poder gestionar certs habitatges”. A la capital de la Noguera hi ha una alta demanda de “pisos socials” i “tenim la necessitat d’ampliar l’oferta”. Mollerussa, amb un parc de 320 habitatges buits, està mediant perquè sigui més fàcil accedir a aquests pisos i “busquem acords puntuals per coordinar-nos i evitar riscos”, va explicar l’alcalde, Marc Solsona. Tàrrega té 285 habitatges buits i segons l’alcaldessa, Rosa Maria Perelló, no descarten emprendre mesures per gestionar aquest estoc, encara que de moment s’atén la demanda a través dels serveis socials. Altres capçaleres com Cervera i Tremp, i municipis com Almacelles i Alcarràs, estan pendents d’aprovar un pla municipal de vivenda per atendre “situacions més vulnerables” i trobar una solució per gestionar els pisos i ampliar l’oferta amb lloguers baixos. També elaboren un inventari i, d’acord amb els serveis socials, triaran el perfil de les persones.