Craviotto, de premi

Esforç, sacrifici i esperit de superació són segurament tres dels qualificatius amb què més bé es podria definir el piragüista lleidatà Saül Craviotto. Després d’aconseguir –l’estiu passat als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro– dos medalles, una d’or en K2 200 juntament amb Cristian Toro i una altra de bronze en K1 200, es va convertir no només en l’esportista lleidatà amb més bon historial olímpic, sinó també en un dels espanyols que més medalles ha aconseguit en els Jocs Olímpics. Des d’aleshores, han estat diversos els reconeixements que ha rebut, però avui serà la primera vegada que Saül Craviotto serà premiat en una universitat, la de la seua ciutat.

Què suposa per a vostè el guardó Alfons de Borja que li ha concedit Alumni UdL, l’Associació d’Antics Alumnes i Amics de la Universitat de Lleida?

És un premi i un honor completament diferent dels que estic acostumat a rebre. Estic molt content i agraït per aquest reconeixement, i encara més venint de la UdL.

Què va pensar o com va reaccionar quan li van comunicar que rebria aquest guardó?

És un orgull, per a mi, imagini’s. Quan em vaig informar del tipus de premi que era i la gent tan rellevant a qui l’hi havien concedit, vaig pensar que aquest reconeixement cobrava una dimensió molt diferent de tots els que he rebut en aquests anys. Sincerament, estic vivint en un núvol.

Definitivament, en el seu cas, no pot dir-se que es compleixi el refrany que diu que “ningú és profeta a la seua terra”?

Totalment, la veritat és que amb mi, afortunadament, aquesta dita popular no es compleix. Em sento molt estimat a la meua terra i no només per les persones vinculades al piragüisme, sinó també per tot l’afecte que rebo al carrer en general. Li han posat, a més, el meu nom al Centre de Piragüisme de la meua ciutat. I ara només em faltava rebre aquest reconeixement de la universitat! L’afecte que em dóna la gent de Lleida és enorme.

Té preparades algunes paraules per a l’acte d’entrega d’aquest guardó?

Bé, al final, quan parles de tu mateix, el millor és fer-ho amb naturalitat, sense preparar res i parlar des del cor. Als universitaris i als xavals que hi assisteixin, els intentaré transmetre valors i que a la vida, en tot el que facin, es tracin objectius. Els valors que m’ha ensenyat l’esport crec que es poden transmetre a tots els aspectes de la vida.

Vostè es considera, a més d’un esportista d’elit, un exemple per als més joves?

Als esportistes se’ns veu com a exemples, però jo sóc una persona normal i corrent, un ciutadà més, un lluitador a qui se li dóna bé un esport, però sóc un més. Sóc fill d’un electricista i d’una mare que ha treballat sempre, gent treballadora i senzilla.

Quins són els seus plans immediats en el món del piragüisme, ja que els Jocs Olímpics de Tòquio 2020 queden encara una mica lluny?

Ara mateix, els meus plans són disfrutar del piragüisme i no sentir la pressió. Em cuidaré molt, com he fet sempre, però vull fugir de la pressió d’haver de guanyar. Almenys el proper any. Serà a finals del 2017 quan començaré a preparar fort el cicle olímpic. Però això no vol dir que doni per perdut l’any. Posaré tota la carn a la graella sense pressió.

Alumni UdL, l’Associació d’Antics Alumnes i Amics de la Universitat de Lleida, atorgarà aquesta tarda el premi Alfons de Borja 2016 al palista lleidatà. “El seu compromís amb l’esport de Lleida, l’esperit de superació, la projecció internacional de Lleida que va associada a la seua personalitat i l’existència d’estudis universitaris en l’àmbit de l’esport a la UdL, com els que imparteix INEFC Lleida, justifiquen la concessió del premi”, segons consta a l’acta de la junta de l’entitat, presidida per l’advocat Josep Maria Moragues. L’any passat, el guardó va ser per al president de Repsol i de GlobaLleida, l’economista Antoni Brufau. L’acte, d’entrada lliure i obert a tota la ciutadania, començarà a les 18.30 hores i tindrà lloc al saló Víctor Siurana de l’edifici del Rectorat de la Universitat de Lleida. Després dels parlaments del rector Roberto Fernández i de Moragues, serà el torn de l’homenatjat, que com a premi rebrà una aquarel·la en la qual l’artista lleidatà Joaquín Ureña ha reflectit la universitat (ja que el premi el concedeix Alumni UdL) i el riu (com a homenatge al piragüista). A més, per primera vegada, el guardó comptarà amb una imatge identificativa, una escultura creada especialment per a l’ocasió per l’artista Miguel Ángel González. Així, amb la presència d’un dels millors esportistes que ha donat Lleida, l’acte es converteixi també en un homenatge a tots els titulats i estudiants de la UdL que han combinat els estudis amb la pràctica de l’esport al Servei d’Esports i que han representat la UdL en competicions esportives.

Format al Sícoris, Craviotto, policia de professió, resideix actualment a Gijón amb la seua dona Celia i la seua filla Valentina, però no dubta a recordar els orígens a Lleida sempre que en té l’ocasió. De fet, la resta de la seua família viu a la ciutat. El Centre de Piragüisme de Pardinyes porta el seu nom i és un planter de petits esportistes que volen seguir el seu exemple. “Per a mi és una alegria increïble haver d’anar esquivant nens pel riu”, va explicar a SEGRE després de guanyar les dos medalles en els passats Jocs.