El 83% del sòl urbanitzable d'activitat econòmica a l'entorn de l'A-2 està buit

De les 1.420 hectàrees de sòl urbanitzable d'activitat econòmica dels municipis lleidatans a l'entorn de l'A-2, un total de 241,32 ja estan ocupades, és a dir, amb sistemes viaris i edificacions perfectament definides, mentre que les 1.179 ha restants, un 83%, estan buides i pendents d'urbanitzar. Així ho posa de manifest l'estudi "Nivell de consolidació del sòl urbanitzable d'activitat econòmica dels municipis de l'eix A-2", realitzat per la Càtedra Repsol de Competitivitat i Desenvolupament Territorial de la Universitat de Lleida, en 33 dels 52 municipis situats en un radi de 5 quilòmetres d'aquest eix, que són els que tenen reservat sòl urbanitzable per a aquesta activitat.

Mitjana d'ocupació

Tot i que la mitjana de sòl ocupat sigui molt baixa, un 17%, les diferències són significatives segons els municipis. Així, només tres d'ells superen el 50% d'ocupació: Granyanella, amb el 67,6%, Cervera, amb el 57,3% i Torrefarrera, amb el 56,6%. Lleida ciutat i Cervera són els dos municipis amb major nombre absolut d'hectàrees de sòl urbanitzable d'activitat econòmica ocupat, amb 37,3 i 38,7 respectivament, tot i que a Lleida suposen tan sols el 25% del total.

D'altra banda, vuit municipis tindrien les reserves d'aquest sòl totalment intactes: Bellpuig, amb 102 ha disponibles; Estaràs, Vilagrassa, Benavent de Segrià, amb 25, i Alcoletge, Castellnou de Seana, Torres de Segre i Rosselló, per sota. Hi ha municipis que compten amb reserves considerables, com ara Tàrrega, que amb un 7% en ús, disposa encara de 173 ha per a futures activitats econòmiques. 

Conclusions de l'estudi

Els autors de l'estudi dirigit pel professor de la UdL Joan Ganau conclouen que l'eix A-2, important centre econòmic i poblacional de les Terres de Lleida, es configura com una de reserva de sòl important per a futurs desenvolupaments econòmics de Lleida i com un dels eixos amb un considerable potencial de Catalunya. Alerten, però, que l'oferta està molt per sobre de la demanda i que cal plantejar-se quin ha de ser el seu ús en un futur, així com la necessitat d'altres actuacions de creació de sòl al territori. Insisteixen en la necessitat d'una major coordinació entre els municipis quant a polítiques de sòl i de desenvolupament econòmic per evitar duplicitats.

Tot i que hi ha municipis que podrien necessitar-ne més, en conjunt no caldrien nous desenvolupaments en aquest àmbit, expliquen. És per això que cal planificar des d'una visió conjunta del territori i no només des de l'àmbit municipal.