El turisme busca créixer sense ‘morir d’èxit’ per culpa de la massificació

Naturalesa i patrimoni cultural han estat durant dècades dos dels eixos de la promoció turística de Lleida. Els esforços per donar-los a conèixer han donat fruits com el creixent nombre de visitants a Mont-rebei i el Parc Nacional d’Aigüestortes i un inici de la temporada de falles del Pirineu amb rècords de públic després de la declaració com a patrimoni mundial. Ajuntaments i sector turístic comencen a plantejar-se com evitar que aquesta afluència de públic derivi en una massificació que malmeti la tranquil·litat que atreu cada any milers de persones. Es pregunten com beneficiar-se del turisme sense matar la gallina dels ous d’or.

Els 85.000 visitants anuals que rep Mont-rebei tenen un impacte econòmic de tres milions d’euros als municipis de la zona, segons un estudi de la Fundació Catalunya-La Pedrera. Els consistoris han començat a apuntar la possibilitat de regular el pas de turistes pel congost, on en ocasions es veuen llargues fileres de persones. Així mateix, constaten que el trànsit de vehicles cap al congost suposa un deteriorament addicional a la carretera, sense que hi hagi fons per mantenir-la com a contrapartida. També el parc de l’Alt Pirineu preveu establir el pagament del pàrquing a l’accés a la Pica d’Estats, amb l’objectiu tant de sufragar amb els ingressos obres en aquesta via com de regular l’afluència de públic, segons la Generalitat. Per la seua banda, Aigüestortes, que voreja el mig milió de visitants, analitza cada any l’afluència en cada sector del parc per atenuar possibles impactes allà on es concentren més persones, amb mesures com ara reforçar la xarxa de senders o impedir dreceresal marge de camins marcats.

A la Vall de Boí, l’inici de la temporada de falles va ser precedit de reunions de fallaires i contactes amb l’ajuntament per limitar el nombre de persones que efectuen els descensos i delimitar espais per als espectadors davant de la previsió d’una afluència superior que en anys anteriors. En aquest cas, pesa tant l’interès a mantenir la seguretat com el fet d’impedir que la celebració perdi l’ambient tradicional.

Lleida

A més de 1.700 metres d’altitud, sense internet ni cobertura mòbil, i en un dels paratges encara verges del Pirineu al Pallars Sobirà, al costat de la frontera amb Andorra, es troba la casa refugi Sansa de Tor. Un allotjament turístic amb una capacitat per a cinc persones reformada i pensada principalment per a les persones a la recerca de noves experiències, desacceleració de la vida quotidiana i beneficis tant físics com psicològics.

Els descendents de la família Sansa giren full més enllà de la llegenda negra que pesa sobre Tor arran de litigis per la propietat col·lectiva de la muntanya entre tretze famílies que es va saldar amb tres morts, un d’ells, Josep Montané, a Casa Sansa. Busquen convertir el poble en una destinació turística, amb un refugi d’alta muntanya per descansar i desconnectar. També els excursionistes experimentats o esportistes de trail, running o simplement amants de l’alta muntanya, poden trobar a Tor una àmplia oferta d’activitats relacionades amb la natura.

L’impulsor de la iniciativa, Marc Gras, destaca que el projecte inclou visites a antigues bordes de muntanya, així com rutes turístiques per donar a conèixer Tor. L’accés al poble ha de ser en un vehicle 4 x 4 des d’Alins. L’accés des d’Andorra és desaconsellable a causa del mal estat del camí. El poble no disposa de xarxa elèctrica i la casa se subministra mitjançant un generador.