Eloy Sarrat, sentiment i talent darrera la càmera
Temps aproximat de lectura:
Mai us heu animat a endinsar-vos en alguna disciplina artística partint de zero? Per exemple, posar-vos a dibuixar o a tocar un instrument sense formació prèvia ni cap més recurs que les ganes d’aprendre. És fabulòs crèixer i apreciar la nostra evolució amb obres nascudes del propi aprenentatge, a base de (molta) pràctica i talent. Així neix la vessant artística de l’Eloy Sarrat, lleidatà nascut l’any 1971, fotògraf autodidacta que plasma gràficament les seves emocions i busca sorprendre l’espectador mitjançant l’originalitat de les seves imatges. Per ell, la fotografia també és una eina “que em permet aportar el meu granet de sorra en la promoció de la nostra terra i cultura”.
L’Eloy és enginyer tècnic en informàtica i màster universitari en ‘E-learning’ i Gestió del Coneixement. Des del primer any de carrera, va anar combinant les seves dues passions: la informàtica i la formació. No fou fins l’any 2000 que es va decantar pel món de la formació. A l’any 2008 s’incorpora a la Diputació de Lleida per gestionar la formació dels treballadors d’aquest ens i a partir de l’any 2012 també gestiona el pla agrupat de formació AFEDAP adreçat als treballadors públics de les administracions locals de la província de Lleida. Ha realitzat diversos estudis d’especialització relacionats amb la formació continua i cursos superiors en direcció d’empreses i gestió dels recursos humans.
Es considera una persona tímida, introvertida, autocrítica i constant en els seus projectes i reptes, “amb la voluntat de millorar continuament buscant l’eficiència i la innovació”. També és de gustos senzills i molt familiar, amb qui li agrada invertir el poc temps lliure del què disposa a estar amb ells, així com a aprendre, a viatjar i des de fa poc també a la fotografia.
Es sentia atret per l’art de la càmera des de l’adolescència, i als 16 anys li va comprar a un veí fotògraf l’única càmera reflex que ha tingut mai, la qual utilitzava bàsicament en els viatges i les vacances. Anys desprès, n’ha tingut més, alguna compacta, va passar-se al digital amb una 'bridge' i fa uns tres anys ja va adquirir una ‘semiprofessional’ que i permetés treballar amb modes manuals i transmetre sentiments mitjançant la fotografia.
Es defineix com un fotògraf autodidacta, tot i confessar que “no me’n sento orgullós” donada la seva trajectòria professional lligada a la formació. “La dificultat de combinar feina, estudis, família i cursos de fotografia en horaris rígids em van conduir a les TIC, en les quals vaig trobar la forma d’endinsar-me al meu ritme en el món fotogràfic”. A base de videotutorials i nodrint-se de les xarxes socials, va anar assolint aspectes concrets dedicant-hi petites estones lliures.
En la fotografia ha trobat la seva evasió, aquells moments tant necessaris per desconnectar de tot. El reconeixement dels familiars, amics, persones que l’envolten i del públic en general el motiven a seguir aprenent, millorant i compartint emocions. “L’autocrítica i la superació personal m’han portat a interessar-me per diferents tècniques i estils fotogràfics que van des de la macrofotografia fins l’astrofotografia”.
Un dels projectes fotogràfics que més li ha agradat realitzar i dels què es sent més orgullós és el de “La Seu Vella vista amb els ulls d’una adolescent”. Aquest va néixer com un repte per aportar el seu granet de sorra a aquest indret lleidatà en relació a la candidatura per ser reconegut com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. Realitzat durant un any amb la seva filla, les fotografies fetes en el marc del projecte buscaven explicar la visió que tenen els i les joves de la ciutat envers el conjunt monumental. L’Eloy ens explica que la iniciativa també va ajudar-los “en la sempre complicada relació pares-adolescents”. Trobareu publicats aquests treballs al seu blog.
Per ell, a l’hora de fer fotos, un dels aspectes més importants és que aquestes et permetin “compartir una història i transmetre unes emocions”. En el seus treballs, publicats en el seu compte personal, hi apareixen diferents indrets, persones, animals, esdeveniments i altres temàtiques, i aquesta diversitat és intencionada. “Procuro ser força variat buscant la sorpresa en el meu espectador”. En relació al granet de sorra que aporta en la difusió cultural i gràfica del territori, l’Eloy menté actius diversos comptes temàtics a Instagram, per exemple, dedicats a la Seu Vella de Lleida (@seuvellalleida) o a la província de Lleida (@love_lleida). Creieu-nos quan us diem que ha estat molt difícil fer una sel·lecció de les fotografies que fa l'Eloy i descartar-ne moltes per il·lustrar aquest article. Ens encantaria mostrar-les totes i que guadiu ara mateix lo meravelloses que són! Per això, us animem a visitar els seus perfils a Facebook, Twitter, Flickr i a 500px.
Està clar que la formació no ho és tot, perquè per un bon fotògraf o fotògrafa cal tenir en compte diferents aspectes, virtuts i qualitats que sovint no ens aporten els títols. Què no hi pot faltar mai a l’hora de fotografiar? L’Eloy ho té clar i, encara que no ho digui, l’humilitat també hi té cabuda als seus enquadraments. “Això serà millor que li preguntis a algun bon fotògraf, perquè jo només puc parlar del que a mi m’agrada i del què penso que és important quan estic darrera la càmera”. Un d’aquests requisits és “gaudir del moment fotogràfic ficant-hi tots els sentits. És primordial que aquella fotografia parli, tingui una finalitat, compti una història, transmeti uns sentiments i tingui un sentit”. L’originalitat i la sorpresa són altres elements fonamentals que li agrada buscar en cada fotografia.
Tot i ser autodidacta, no s’hi fixa en cap referent artístic concret, sinó “amb moltes persones, molt bones de les quals en pots aprendre molt de cadascuna”. Li atreuen especialment aquells artistes innovadors “que et sorprenen amb cada treball que publiquen”. A nivell personal, el seu referent indiscutible és la seva mare, “una persona forta i lluitadora que afronta amb fermesa i decisió els reptes i les dificultats amb un cor que no se l’acaba”.
Sobre futurs projectes a la vista, l’Eloy explica que li agradaria endinsar-se més en el món de la fotografia i seguir explorant diverses branques. A aquestes alçades de l’article és possible que penseu 'si li agrada tant i és tant bo, per què no s’hi dedica?’. N’hem parlat del tema, i tot i que l’Eloy encara no sap ben bé què vul fer ni com, sí té clar que “no vull que la fotografia esdevingui una obligació, vull gaudir-la i que sigui un mitjà per expressar els meus sentiments”.
De manera més immediata, li agrada preparar projectes fotogràfics com els que ha presentat aquests últims anys. Parlem, per exemple de “La Seu Vella vista amb els ulls d’una adolescent” o dels darrers preparats sobre els parcs naturals de l’Alt Pirineu i el Cadí-Moixeró o del parc nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici. Publica tots aquests aquests treballs i d’altres al seu blog, un altre projecte que he començat a impulsar fa poc.
La fotografia el fa feliç, això ho tenim clar pels sentiments que expressa i transmet a través de les seves instantànies. Per ser-ho plenament, es conforma amb “passar-m’ho bé fent allò que més m’agrada, envoltat de les persones que més m’estimo i que a sobre em paguin per fer-ho”.
D'aquí a deu anys (una qüestió que plantegem de manera recurrent als i les nostres Talents) li agradaria haver trobat el seu camí en el món de la fotografia i, com a mínim, haver-lo iniciat, però ara mateix li és molt complicat. “Un dels projectes que m’agradaria emprendre i que rumio de fa temps és la possibilitat és de viatjar arreu del mon i fer reportatges fotogràfics”. Tant de bo l’Eloy segueixi fent-nos gaudir de tot el seu art, des de Lleida o arreu del món, tant fa, perquè amb les seves fotografies ens trasllada allí on ell vol i ens contagia aquells sentiments plasmats en les seves fabuloses instantànies, autèntiques obres d’art nascudes del seu talent innat.
