Els últims ‘cantadors’

Josep Martí, de 73 anys, en fa uns seixanta que interpreta càntics religiosos polifònics en llatí a les festes solemnes litúrgiques de la Granadella. Amb prou feines queden una dotzena de cantadors en aquesta localitat de les Garrigues, però aquesta tradició masculina avui gairebé oblidada segueix present a moltes localitats catalanes. A partir de l’impuls inicial del grup cultural Música d’Arrel de la Granadella, tres musicòlegs han elaborat un mapa dels últims cantadors a les comarques del pla de Lleida, un treball de cinc anys que s’ha plasmat al llibre Los cantadors (Rafael Dalmau Editors), que es presentarà a partir de dissabte a sis localitats del Segrià, les Garrigues, la Noguera, l’Urgell i el Pla d’Urgell. 

Dos dels autors del treball –la historiadora i musicòloga lleidatana i professora de música Amàlia Atmetlló i el músic, investigador i director del Museu de la Música de Barcelona Jaume Ayats, juntament amb la historiadora i musicòloga lleidatana Ester G. Llop– van presentar l’obra ahir a l’IEI, institució que ha col·laborat en l’edició del volum, que inclou un CD amb una selecció de 36 cants enregistrats recentment dels més de 150 recollits a les cinc comarques estudiades. La Granadella, Llardecans, Sudanell, Cervià, Àger, Torres de Segre, Bellpuig, Algerri o Vallverd són algunes de les més de 50 localitats en les quals, com a mínim, hi ha memòria històrica dels cantadors, una tradició oral comuna a la Mediterrània.

Presentació itinerant a partir de dissabte vinent a l’IEI

El llibre Los cantadors es presentarà dissabte vinent a l’Institut d’Estudis Ilerdencs (19.00 hores) i diumenge, a l’església de la Granadella (12.30 h), amb l’actuació del grup Tornaveus.

Al març, els responsables d’aquest estudi també el presentaran a Torregrossa (dia 12), el Talladell (19), Àger (26) i la Floresta (27).

La directora de l’IEI, Montse Macià, va valorar “un llegat de cants vinculats al calendari religiós que es perdrien si no fos per treballs com aquest”.