Actualitat

Més notícies »

'la sabateria': on remenar i perdre's entre mil i una paraules

LLEIDACOM/ Griselda Mas
09-11-2017

Arriscar-se en la vida pot acabar sent una sort o una desgràcia, oi? Ben cert és que aquelles persones que s'arrisquen per deixar-ho tot i començar alguna cosa des de zero són molt valentes. Avui us parlem d'un racó que existeix, des de fa poc temps, gràcies a l'Estefania Reñé, una valenta emprenedora que va deixar de treballar, després de 15 anys rutinaris i còmodes, en una de les llibreries més conegudes de Lleida. En aquesta nova aventura va apostar per tornar als vells temps: passejar pel barri antic de la ciutat i remenar entre tot tipus de literatura.

En ple Centre Històric, concretament al carrer Lluís Besa 3, s'hi troba 'la sabateria', un racó on no venen sabates sinó llibres. L'Estefania ha explicat, un xic emocionada, que aquesta llibreria la va inaugurar el 7 d'abril d'aquest any i que només va necessitar tres motius per crear-la. El primer va ser la mort del seu pare, que sempre li deia "Tu has de ser feliç. Aprofita cada dia.". El segon motiu era deixar la rutina. La llibretera portava treballant 15 anys en una llibreria de l'Eix Comercial. "Amb antelació ja sabia quins llibres sortirien. Era tot molt sistemàtic", ens diu. El què necessitava era una feina que la fes pensar i la motivés. I l'última raó: arriscar-se. I si tens algú al costat que t'animi, millor.

Aquest local era, anteriorment, el vestidor dels treballadors que van construir el Museu de Lleida. "Després de rondar i no trobar cap local vaig seure'm a les escales que hi ha aquí davant. Vés tu per on, vaig alçar la mirada i vaig veure que aquest estava disponible i el vaig agafar", ens explica l'Estefania. El més curiós és que, quan hi va entrar per primer cop, hi havia una caixa de sabates dins. Seria un senyal? No ho sabrem mai, però podem dir que actualment a l'interior del local existeix un ambient i una harmonia que conviden a llegir. Les parets són de totxo, el terra de fusta i hi ha piles i piles de llibres (l'Estefania sap on es troba cadascun!). També hi ha una exposició temporal de José Bravo, on les imatges mostren escenes sexualment explícites i estan emmarcades en marcs antics. Mobles d'antiquari (alguns estan en venda), d'altres més curiosos, com arxivadors d'alguna sucursal bancària o de Correus, una màquina d'escriure, cadires de fusta (molt còmodes, per cert) i rams de flors aromàtiques que li donen el toc final al local.

La història darrera de 'la sabateria'

A Lleidacom som curiosos i sempre preguntem pels noms dels racons amb encant que fem. El d'avui ens ha deixat amb el cor a la mà. "Durant 15 anys sempre baixava pel carrer La Palma per anar a treballar i cada dia coincidia amb un senyor. Aquest home tenia una sabateria davant del carrer Ramon Llull. Sempre veia com alçava i baixava la reixa del seu negoci fins que un dia no el vaig veure. Al següent tampoc. I així van anar passant els dies. Al cap de poc temps d'obrir 'la sabateria' vaig descobrir que aquell senyor havia mort d'un ictus. Em va fer molta ràbia que una persona que portava tota la vida allí, ningú ho piulés o en parlés. Allí hi havia una història", ens explica emocionada.

'la sabateria' ret homenatge aquest senyor i la seva botiga, i per això hi té enformadors per la llibreria. "No vaig trobar la manera d'aconseguir algún nom per tal de poder queda'm amb el local d'aquest senyor. Però m'hi he posat a prop i això em fa feliç", ens comenta. 

Una llibreria per remenar i perdre's

L'Estefania volia que la llibreria estigués al nucli antic de la ciutat i que la gent hi anés per remenar i perdre's entre muntanyes de llibres. "Passejar pel centre històric s'ha perdut des de fa molt temps i remenar entre piles d'obres és molt divertit i interessant! Mai saps què et pots trobar.", ens comenta la llibretera. En aquest racó hi trobaràs moltíssims tipus de llibres, la majoria de segona mà. També en té d'altres que són 100% nous, ja que se'ls queda de llibreries que tanquen. Inclús en té de centenaris! També ens ha comentat que els exemplars que no s'adapten, pels motius que siguin, els envia a una ONG de Barcelona que els distribueix a la gent que no pot permetre's comprar-se'n. 

A l'acabar l'entrevista li hem demanat que ens recomani alguna obra, i ens ha dit que ella té certa debilitat pels relats curts i, sobretot per la literatura japonesa, que "cada frase destil·la bellesa". Per això, ens recomana La remor de les onades, de Yukio Mishima, que parla d'una història d'amor que et transporta al port japonès. També ens parla de Mal de piedras, de Milena Angus, i Kyoto, de Masaki Hiroshi. Un truc què ens ha sorprès molt és que l'Estefania sap si li agradarà un llibre llegint el final! Sí, sí com ho llegiu. Ella es llegeix l'últim paràgraf o frase, i si li sembla interessant, comença a llegir-se el llibre. Per cert, no li agraden les segons parts ni els finals tancats ;)

Ah! se'ns oblidava. A l'entrada veuràs una olla plena de pedres. Allí pots escriure-hi qualsevol paraula que et vingui al cap i en l'idioma que vulguis. En un temps, l'Estefania té pensat crear alguna cosa amb totes les paraules. Què en sortirà cuinat?

Comparteix

També t'interessarà

Agenda

novembre

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 
 
 

Enquesta

Què en penses de la campanya "Nadal sense llums"?