“Les eleccions és el millor que ens podia passar en aquest país”, segons Meritxell Budó

Llicenciada en farmàcia i màster en indústria farmacèutica i parafarmacèutica, Meritxell Budó va desembarcar en aigües polítiques des de l’alcaldia de la Garriga, la Diputació de Barcelona, i consellera de la presidència de la Generalitat, del 2019 al 2021. El setembre del 2023  va ser nomenada presidenta de l’Associació Catalana de Municipis.

Budó va assistir al primer Congrés de jardineria que es va dur a terme en el marc de les jornades tècniques de la Fira de Sant Josep de Mollerussa, i vàrem aprofitar per parlar de l’entitat que representa i de la situació catalana en l’àmbit municipalista. I també una breu pinzellada sobre l’afectació de les eleccions del 12 de maig, i la pròrroga dels pressupostos.

Què és l’Associació Catalana de Municipis i quina és la seva funció?

L’ACN en aquests moments és l’associació municipalista de referència a Catalunya, de fet tots els Ajuntaments, les quatre diputacions i els Consells Comarcals en formen part. I la funció de l’entitat és oferir serveis als municipis.

M’agrada destacar que aquesta funció cavalca sobre tres pilars fonamentals:
La formació, dirigida als càrrecs electes i als tècnics municipals amb l’objectiu que estiguin al dia amb tots aquells temes que tenen a veure amb les polítiques públiques i el món local.

La Central de Compres “una eina molt potent” que permet a l’ACN licitar i comprar de forma agregada els serveis que precisa l’entorn local. D’aquesta manera la contractació pública ja està feta, amb la qual cosa s’estalvia temps, recursos humans, i diners, perquè en comprar de manera agregada es poden aconseguir millors preus que si es fes de manera individual.

El tercer pilar, i no menys important, és la incidència política en els diferents estaments de presa de decisions que poden afectar els nostres ciutadans, tant en l’àmbit català, com nacional o europeu; que són les tres normatives amb les quals ens regim. En aquest sentit, treballem perquè en els debats de les lleis, en el redactat s’hi pugui incloure “la mirada local”. 

Ha parlat vostè de la formació, però els ens locals continuen denunciant la complexitat actual de l’administració, és així?

Certament cal desburocratitzar l’administració, és una situació que s’ha de resoldre de la manera més adient, “i en això estem” les lleis no ho faciliten, per tant, cal abordar un canvi legislatiu per facilitar el que jo en diria “confiança en la ciutadania”. Jo crec que si les institucions confiessin en la ciutadania aconseguirem desburocratitzar el sistema. Aquesta es la línia a seguir, si realment volem resoldre la situació, un “canvi de xip”, “s’ha de passar de la desconfiança a la confiança”.

Crec que fa massa anys que estem immersos en aquest escenari de desconfiança en certs sectors de la societat en comptes de pensar en sentit invers.

El tràmit de l’Estatut dels municipis rural suposo que quedarà paralitzat amb la convocatòria d’eleccions, però com veu el seu fonament?

L’Estatut dels municipis rurals el que busca és dotar a aquests municipis que tenen la tipologia de rurals d’eines diferents de la resta de municipis, perquè el país no es pot mirar sempre d’una manera simètrica. Tu no pots aplicar les lleis de forma simètrica a tot arreu, s’han de tenir en compte les diferents realitats territorials i municipals, en funció de les seves singularitats i realitats. Població, característiques, entorn que no es poden tractar de la mateixa manera en tots els municipis.

És aixecar una mica la mirada per entendre que aquest país no és igual, per tant, no poden ser igual totes les solucions i de vegades la simetria pot “generar més justícia social”. 

La convocatòria d’eleccions, al marge dels pressupostos de quina manera afectarà el món local?

Naturalment que afectarà el dia a dia, en “el fons en el fons, és el millor que ens podia passar en aquest país”, perquè Catalunya en aquests moments, i en l’entorn local, necessita “un Govern fort, un Govern que compti amb una àmplia majoria parlamentària”  que permeti avançar en les diferents lleis, en les tramitacions, i en les decisions que s’hagin de prendre i que són necessàries.

Tenim una sequera que s’ha d’abordar de manera efectiva i tenim altres reptes que cal abordar d’una manera d’una manera més efectiva. Per tant, des del món local el que esperem és que, ja que s’han convocat eleccions el 12 de maig, a partir d’aquesta data es constitueix un Govern amb un ampli suport parlamentari que permeti avançar. “Farem la lectura positiva i o llegirem com una oportunitat”. 

Els vaticinis pronostiquen que no hi haurà majoria destacable, creu que es pot repetir el mateix escenari que en el passat mandat?

Fa molt de temps que la ciutadania defuig de les majories absolutes sobretot en certs comicis, i per tant els partits estan “condemnats a entendre's”, per tant, cogovernar el país en coalició, decidir quin tipus de pacte ha de ser el que gestioni el país i cap on vol avançar. Si volem continuar essent una autonomia, “lligats de mans i peus” o volem ser un país que pugui disposar de tota la seva potencialitat i de totes les seves capacitats per tenir un projecte de futur pels nostres fills i els nostres descendents. Aquesta “es la dicotomia de com han de ser les coalicions postelectorals”.

Crec que falta fer el pas per entendre que significa un govern de coalició, un entorn basat en confiança mútua, en complicitats, entendre que un no està sol, que un departament no és estanc d’un altre, i per tant aquesta cultura democràtica s’ha d’acabar imposant en el nostre país, i com? Probablement hi ha forces polítiques, al meu entendre, que hauran de recuperar la capacitat de diàleg i de teixir aquells ponts que s’han malmès en els darrers anys.

Quin és el paper que juga en la política del país el món local?

Crec que Catalunya es construeix poble a poble, des dels seus ajuntaments, per tant, en aquesta construcció nacional els pobles i ciutats hi tenen molt a dir “som un actor cabdal per construir país”.