Actualitat

Més notícies »

Primera lleidatana amb la nul·litat dels judicis franquistes: "El meu padrí volia que recordéssim la seva història"

LLEIDACOM / Amaia Rodrigo Arcay
13-09-2017
Primera lleidatana amb la nul·litat dels judicis franquistes: "El meu padrí volia que recordéssim la seva història"
Primera lleidatana amb la nul·litat dels judicis franquistes: "El meu padrí volia que recordéssim la seva història"
Primera lleidatana amb la nul·litat dels judicis franquistes: "El meu padrí volia que recordéssim la seva història"

L'Eva Gené Solans és néta d'Arturo Gené Roca i besnéta d'Emilio Solans Pardes. Els dos van ser condemnats i empresonats per un tribunal militar franquista amb una sentència que ara, 78 anys després, ja és nul·la. L'Eva ha rebut aquest dimecres el document que acredita aquesta nul·litat. És la primera lleidatana que l'obté, després que el Parlament aprovés el 4 de juliol per unanimitat la llei de reaparació jurídica de les víctimes del franquisme. "Per mi és un document que fa justícia i torna la dignitat als meus avantpassats que van lluitar pels valors republicans d’igualtat i de justícia" diu l'Eva amb emoció en recollir el document.

El seu padrí, Arturo Gené Roca, era secretari del Comitè Revolucionari del POUM a Vilanova de la Barca i al 1936 va anar a lluitar a la guerra, al front de Belchite, a Terol. Un cosí feixista el va denunciar i després del judici polític que ara ha estat anul·lat, va complir una condemna de 20 anys de reclusió temporal commutada a 6 anys i un dia de presó major. El besavi de l'Eva, Emilio Solans Pardes, era de Corbins. Allà va participar en la construcció de l'edifici del Sindicat de la població i també va ser gerent de l'entitat. Va lluitar a la guerra amb tres dels seus fills i després de l'exili a França, va tornar. El tribunal militar el va condemnar a pena perpètua, que va poder commutar per 15 anys de reclusió menor. "És una llàstima que el meu padrí, un dels fills de l'Emilio Solans, morís l'any passat i no hagi pogut tenir aquest document", explica l'Eva. "Va formar part de la Lleva del Biberó i va patir les conseqüències de la condemna del seu pare".

La família de l'Eva és una de les 66.590 que conformen el llistat publicat per la Generalitat de les persones de Catalunya que van patir judicis i consells de guerra franquistes per causes polítiques. "No tenim comptabilitzades les persones de la província de Lleida que estan en aquesta llista", admet el director dels Serveis Territorials de Justícia a Lleida, Jaume Montfort, però insisteix que el lliurament de la primera documentació a una família lleidatana ha de servir per animar a altres persones amb familiars represaliats pel franquisme a fer la sol·licitud d'aquest document individualitzat. "És un acte de reconeixment reconeixement d’una injustícia que en el seu moment van ocasionar uns tribunals il·legítims i il·legals", afegeix Montfort. Segons assegura, des de la setmana passada en què el conseller de Justícia Carles Mundó va lliurar el primer document de la llista, s'han atansat a les oficines de Lleida diverses persones interessades en sol·licitar-lo. Insisteix que els tràmits són molt senzills i que el document es pot rebre també per correu electrònic.

L'Eva no va conéixer el seu besavi Emili. Però sí que recorda com el seu avi Arturo els explicava històries en les tardes que passaven amb ell a l'hort que tenia a Vilanova de la Barca, el poble on també viu l'Eva. No recorda moltes de les coses que els deia, però sí l'emoció amb què ho feia. "Estic seguríssima que estaria enormement orgullós i feliç de tenir aquest document. Ens explicava històries a l’hort a les tardes i ho feia amb la intenció que sabéssim la seva història per a que no l’oblidessim", conclou l'Eva.

Comparteix

També t'interessarà

Agenda

setembre

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 

Enquesta