El relleu de les comarques de Lleida

Pirineu Axial

El Pirineu Axial constitueix el nucli de la serralada pirinenca. En ell hi trobem les màximes alçades de tot aquest sistema muntanyós, les quals superen els 2.500 m en tots els casos. Els materials que el formen són antics, originats durant l’era primària, i de tipus metamòrfic i plutònic principalment. Està constituït majoritàriament per dos tipus de roques: les pissarrenques i esquistoses d’una banda (més modelables i de més fàcil fragmentació per l’acció del gel) i les granítiques per una altra (més resistents a aquesta erosió). Els tons que hom pot apreciar en el paisatge d’aquesta unitat són clarament foscos (grisosos i negrosos bàsicament).

Orogènesi: Els Pirineus es van formar en el cenozoic, durant l'orogènia alpina. Aquest va ser un procés geològic que, a causa de la confluència de les plaques tectòniques europea i africana, va originar a la zona de col•lisió l'aixecament de les serralades del sud d'Europa i el nord d'Àfrica.

Prepirineu

El Pre-Pirineu està format per un conjunt de serres situades al sud del Pirineu Axial. Els materials que el formen són diferents dels del Pirineu Axial. Són del secundari i del terciari. Les roques més habituals són les sedimentàries i les carbonatades entre les quals podem citar els gresos, els conglomerats, les calcàries i les margues. A diferència del Pirineu Axial, on predominen els tons foscos, grisos i negrosos de les roques antigues, al Pre-Pirineu s’imposen els tons clars i bigarrats dels materials citats més amunt. Les serres pre-pirinenques tenen també una menor altitud i rarament sobrepassen els 2.500 m d’altura.

Depressió central

Aquesta és la unitat de relleu que abasta més superfície a la província de Lleida. Tot i la seva denominació genèrica, no són terres del tot planes o suaument ondulades, sinó que en elles també hi trobem accidents orogràfics de certa entitat. De fet ve caracteritzada per un relleu esglaonat que va perdent altitud des dels altiplans més orientals del territori cap a les terres més properes al curs del Segre i de l’Ebre, observant-se una clara inclinació NE-SW. Els materials presents a la Depressió Central són de l’era Cenozoica (Terciari). Entre ells podem citar els gresos, les calcàries, els conglomerats, les margues i les argiles. La Depressió central catalana és una extensió de terra amb poques ramificacions orogràfiques que deriven de l'erosió de l'Ebre i dels seus afluents. Fa milions d’anys era un gran llac salat que es va evaporar i que es va omplir amb els sediments arrossegats pels rius procedents dels Pirineus.

Serralada prelitoral

És la serralada més interior i de majors altituds del conjunt de les serralades costaneres catalanes. A Lleida aquesta unitat de relleu només està representada per la Serra de la Llena (Les Garrigues), que ronda els 1.000 m d’altura màxima. Els materials que la formen són bàsicament sedimentaris, sobretot del secundari: conglomerats i gresos entre altres. Les Serralades Costaneres són les restes del massís Catalano-Balear que, després de l'emersió del Pirineu, tancava el gran golf marí terciari pel sud-est. A finals de l'orogènia alpina la major part del massís es va submergí i només va quedar emergida una petita franja de terreny, plegada i fracturada. Dos fractures paral•leles van facilitar l'ensorrament d'un bloc intermedi per on es va infiltrar l'aigua tot formant un petit i estret golf, que, poc a poc, es va anar omplint i va acabar constituint la Depressió Pre-Litoral.