Imagineu-vos un soldat recent allistat a l’exèrcit britànic en mig d’un conflicte saturat d’odi visceral perdut pels estrets i laberíntics carrers de Belfast de l’any 1971. Sense cap més informació que un mapa de colorets en una reunió prèvia es troba amb un company mort al seu costat, perseguit a trets i amagant-se durant dos interminables dies. Tal i com ens va passar a molts durant aquells anys quan les notícies parlaven del conflicte d’Irlanda del Nord sense que entenguéssim per a res els motius, el soldat Gary es troba enmig d’una autèntica guerra urbana desconcertat i perplex. La seva frase més repetida és un «no ho sé» que ve a reforçar una tensa fugida dins un laberint desconegut.
La gran habilitat del director debutant Yann Demange és mostrar un relat saturat de veracitat sense entrar en cap tipus d’alliçonament polític per tal de ficar-nos en la pell d’un pobre noi que es veu abocat en un fangar descomunal i que, sense ni un gram d’heroïcitat, intenta sortir de l’infern sa i estalvi. Pel camí va descobrint els budells de les diferents parts d’un conflicte enquistat i a punt d’esclatar cap a nivells de violència insuportables (penseu que l’any 1972 es va arribar al màxim nombre de morts en un any: gairebé 500!).
Amb un guió i un muntatge que no et deixen ni respirar s’aconsegueix empatitzar plenament amb un Gary (un perfecte Jack O’Connell al qual segur que li poseu cara per Invencible ) que té la virtut d’humanitzar la figura de soldat ras fent-la real i propera, molt lluny de les visions distorsionades amb perfils granítics. L‘acció trepidant i la confusió que s’accentuen amb una càmera mòbil que ens acompanya en les corredisses del soldat estan perfectament mesurats i contrastats amb les escenes de calma i plans més estàtics.
Estem davant d’un thriller urbà memorable, amb cent minuts de cinema carregat d’estil i que suposa una carta de presentació impecable. Poderós, dinàmic, atractiu, ple d’una necessària cruesa i amb un grup d’interpretacions d’alt nivell s’ha convertit en una d’aquelles sorpreses que des de la humilitat i la bona feina poden fer ombra a qualsevol producció de pressupost generós (al meu entendre supera per totes bandes la mateixa Invencible). No us la perdeu. (8/10)
