Una minisèrie que ha entrat amb molta força i que, de ben segur, acabarà l’any dins dels acostumats llistats de destacades. A hores d’ara és un fet que tothom en parla. I per què ha passat això?. Al meu entendre, i més enllà del prodigi dels seus quatre plans seqüència, és perquè, a partir d’uns fets reals davant els quals ens quedem desconcertats, no s’ha volgut en cap moment donar respostes elementals i consoladores. El seu director, el qual s’ha de reivindicar i que esmentaré més endavant, dona una visió panoràmica —policia, escola, psicologia i família— sense definir en cap moment la culpa de manera unívoca i sense caure per res, en una altra banda, en una visió benèvola o condescendent.
«Adolescence» és un drama intimista i psicologista amb la intenció d’ampliar la visió cap a una mirada sociològica i clarament més oberta i rica. El to més psicològic —amb un tercer episodi realment magistral a nivell interpretatiu del jove Owen Cooper— o familiar es combina perfectament amb un aire més social —amb un segon episodi prodigiós dins una institució escolar— que ens regala percepcions diverses i enriquidores que superen amb escreix una visió policial resolutiva però també escapçada.
Ara és el moment d’agafar el llapis o el teclat del mòbil i anotar el nom de Philip Barantini per tal de seguir-lo en un futur i reivindicar, de pas, la pel·lícula —la minisèrie no l’he vista tot i que ha entrat al llistat de pendents— que porta per títol «Boiling point» (2021) en la qual —també amb el protagonisme impecable de l’actor S. Graham— demostra el seu bon ofici en una visió molt interessant d’una crisi personal d’un cuiner en un restaurant de luxe londinenc.
El director i els dos guionistes —el mateix S. Graham i en Jack Thorne— fan una feina exquisida en la realització dels quatre episodis. Això és un fet indubtable. Ara bé, el que agraeixo i admiro més de la seva creació és el fet que respectin i donin valor al públic, entenent perfectament que serem capaços de donar alguna resposta —o cap ni una, perquè hi ha aspectes que no en tenen— a tot el seguit de plantejaments que ens aboquen.
Acabo amb la reivindicació de la minisèrie «The Virtues» (2019) on hi participen també S. Graham i el guionista Jack Torne i on també veurem de forma ben lligada un realisme descarnat amb el qual la complexitat de la naturalesa humana i l’entorn social es mostra sense embuts. (9)
