Amor és sinònim de llibertat perquè si aimes de veritat no depens de res. És més difícil no aimar, ja que tens un munt de lligams.
Aparentment, si àmies, sembla que ets una persona freda, ja que no demostres res. Demostrar, o voler demostrar que àmies és voler donar a entendre que fas el que no fas. Un sentiment pur no es demostra, senzillament es mostra i qui no sap percebre’l és que la seua percepció està determinada per l’egoisme i el materialisme mercantilista.
És per això que moltes parelles confonen l’amor i la convivència en un estat de servilisme. El que hauria de ser plaer sexual, per exemple, producte d’una percepció d’uns sentiments d’amor, no és més que una moneda d’intercanvi, fins i tot, en aquelles parelles que asseguren que les seues relacions sexuals són fruit de l’amor i no d’una obligació. Molts dels membres d’aqueixes parelles viuen pendents de què no els hi falti l’altre membre de la parella, ja que si així fos, els hi faltaria el sexe, els plats nets, la roba planxada, el menjar a taula, la seguretat, etc. Són esclaus de les pròpies necessitats creades.
Poesies, balades, certes cançons i altres expressions de les quals diuen artístiques i fruit de la reflexió i expressió d’un ésser excepcionalment sensible, tot això no és més que productes destinats a emmascarar l’amor i a manipular a l’ésser humà per dur-lo per on interessi a aquelles persones que només entenen de diners.
Sinto petit.
30/03/2005
