Aquest any sí. Ja toca. No és el de sempre. No és un article més sobre el Barça i guanyar. Tampoc va de futbol, sinó de córrer. S’ha de variar el menú de tant en tant. Un article més sobre córrer… això sí. És sobre maratons; sobre córrer els mítics 42.195 metres per primer cop.
A aquestes alçades de calendari, com cada any, tot són cavil.lacions respecte a reptes personals pendents que assalten la nostra closca sense misericòrdia. Doncs, aquest any sí. I per què no?
Tot aquell corredor que sent gust per córrer, i que ja ha passat per la mitja marató, podria fer un pensament… llançar-se a l’empresa de la primera marató; la més especial com tota experiència que fa pujar l’adrenalina a tentipotenti.
Aquest moment de l’any és força bo per a entrenar-se pel repte dels primers 42 km en cursa. La Marató Internacional de Magaluf 2015 podria ser la primera. Abans l’anomenaven Marató de Calvià. Queda un xic desavinent per anar-hi amb l’auto directament per carretera. No ho recomano. El cotxe podria quedar anegat. Per tant, deixem Calvià per més endavant.
La Marató de Sevilla 2015 és la que ve a continuació. No és mala idea. Encara que no és l’òptima. I si acaba en fracàs… El retorn a casa es podria fer etern. Fora!
La tercera marató remarcable de l’any, per a fer el debut com a maratonià, em sembla la proposta adequada. Recomano, doncs, la Marató de Barcelona 2015. Primerament, una o un podria córrer la Mitja Marató de Barcelona 2015 al febrer com a test d’entrenament. I si no surt cap entrebanc d’última hora, arrencar la primera marató a Barcelona en el proper mes de març. El pitjor de la Marató de Barcelona és un cert desnivell. El millor, la ciutat de Barcelona en si mateixa. La bellesa dels carrers barcelonins que configuren la cursa, prou valen l’esforç.
Encara queda per la fita maratoniana de Barcelona. Però no us encanteu. El temps passa volant. I no us penseu dues vegades, si realment esteu preparats. Aquest any sí.
