Han passat ja moltes coses a casa nostra en un any. Tot just acabem de passar l'11S de la V i anem vertiginosament cap el 9N. Avui surten unes últimes enquestes on diuen que el Si guanyaria al No amb un 59 %. Si una cosa m'ha ensenyat el temps és a ser molt prudent amb enquestes i enfòries d'aquesta mena. L'Estat espanyol està fent un joc tan brut però a l'hora tan barroer que sempre em deixa aquell dubte de si veritablement són així de ruquets o ens donen peixet per agafar-nos desprevinguts amb alguna jugada d'última hora. Però una cosa sí que he vist aquest 11S. I és la mobilització de la gent jove. Però no els nens que arrosseguen els pares o els universitaris granadets sinó grups d'adolescents en manada cap a la V, amb el seu estil, amb nenes pintades i ensenyant el melic i nens amb capa de superman amb estrella inclosa, però allà hi eren. Per a ells potser només és seguir un corrent de moda però, encara que no se n'adonin, els hi va el futur. I això juga a favor nostre. Els més joves sempre han tingut aquella resposta de: jo passo de la política o la política no m'interessa. Ara ja no és així. Volen ser lliures i això els apassiona. Pocs trobarem muntant coses, participant acitvament, aportant idees... Però no els demanarem tampoc que siguin més responsables del que els toca ser. El canvi és que d'alguna manera hem aconseguit arribar a ells, ja sigui per programes mediàtics, com Polònia, o grups musicals de moda que treuen el cap a tota festa major. Els esportistes de grans masses deixem-los de banda...

Benvinguts, doncs, a les ganes de construir un nou país, de fet serà el seu país, el que hauran d'aixecar ells. Ells seran els polítics d'aquest nou estat, els que faran les lleis, les faran complir, vetllaran pel benestar del poble, per la seva expansió i progrés ben portat. Un país madur, amb les idees clares, sostenible... Això ho han de fer ells, els nostres joves i adolescents, els que eduquem, els que intento formar en valors de criteri i pensament lliure dia rere dia. Aquests són els que em fan sentir orgullosa quan veig que també reivindiquen un país millor al costat de gent molt més gran. I penso que no ho devem estar fent tan malament. En Wert diria que els adoctrino. Molt lluny de la realitat. Els dono eines per raonar que és molt diferent.

Ara els toca fer el primer pas, a partir dels 16 anys ja podran votar. No sé si en són del tot conscients de la responsabilitat que els toca assumir. Però pot ser la votació més important que facin mai a la seva vida, com nosaltres, però per a ells serà la primera. 

Aquesta nois votaran i molts ho faran per un futur millor. Només desitjo que no passi com a Escòcia. Només desitjo que els grans no ens carreguem les aspiracions i les ganes de llibertat de tots els que ens vénen al darrere. Al cap i a la fi, el que votem no és un país per als vells sinó un país per als més joves. Ara no els podem fallar...