Diumenge tindrem el procés de participació final, el que fins ara s’havia dit nou 9-N i que precedia la consulta original del 9-N. Un dia que atraurà totes les mirades internacionals i que finalment portarà la societat civil, que portarà a les urnes de cartró a la gran majoria de partidaris per la independència, alguns federalistes i pocs unionistes, com ha reflectit l’enquesta de Lleida.com
Una diada descafeïnada que portarà uns resultats dialèctics esperats. Sigui quina sigui la participació i els resultats, per uns serà un èxit sense precedents i per uns altres serà una punxada dels independentistes. Uns quants reclamaran que continuï el procés, altres reclamaran eleccions anticipades i altres demanaran que Artur Mas s’oblidi de la quimera sobiranista i governi pels problemes dels catalans. No m’estranyaria gaire que identifiquessin a cada una d’aquestes propostes amb els partits polítics catalans, que repeteixen el mateix discurs dia rere dia.
La participació somniada es situa entre el milió i mig i els dos milions de catalans, un 35% – 40% dels cridats a participar-hi. De totes maneres, si això fos un referèndum vinculant, la participació seria la mateixa, ja que els partits unionistes probablement ho boicotejarien a fi de que la participació fos baixa i a ulls internacionals es llegís com un fracàs.
El cert és que per primer cop els catalans podran votar, de forma simbòlica, si volen o no la independència. Un acte que per tanta gent és summament rellevant i on molts s’emocionaran recordant els seus, aquells que haurien volgut votar una decisió tan important i ja no ho podran fer.
Jo, votaré per tu. I tu, per qui ho faràs?
