Lleida
El territori Lleidatà
Lleida
La província de Lleida (en Occità Aranés, província de Lhèida) és una demarcació administrativa amb capital a Lleida que aglutina 229 municipis del nord-oest de Catalunya amb una població total de 434.930 habitants. El govern provincial és la Diputació de Lleida amb seu a l'edifici anomenat Palau de la Diputació a la rambla de Ferran de Lleida.
En aquesta província s'hi troba la Vall d'Aran, vall de muntanya culturalment occitana i en la qual s'hi parla una varietat de la llengua occitana, tradicionalment coneguda com a aranès.
«Província de Lleida» - Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure - Data de consulta: 6 de setembre de 2022
Dades
Nom:
Província de Lleida
Superficie:
12.150,00Km2
Habitants:
437.197
Densitat:
36,83hab/km2
Capital:
Comarques i capitals
- Alt Urgell La Seu d'Urgell
- Alta Ribagorça El Pont de Suert
- Berguedà Gósol
- Cerdanya Bellver de Cerdanya
- Garrigues Les Borges Blanques
- Noguera Balaguer
- Pallars Jussà Tremp
- Pallars Sobirà Sort
- Pla d'Urgell Mollerussa
- Segarra Cervera
- Segrià Lleida
- Solsonès Solsona
- Urgell Tàrrega
- Val d'Aran Vielha e Mijaran
* La meitat de la comarca de la Cerdanya pertany a la demarcació de Lleida
** Gósol, tot i formar part de la comarca del Berguedà, pertany a la demarcació de Lleida
Municipis més poblats
- Lleida 140.797
- Tàrrega 17.810
- Balaguer 17.460
- Mollerussa 14.730
- La Seu d'Urgell 12.261
- Alcarràs 9.637
- Cervera 9.393
- Solsona 9.131
- Guissona 7.390
- Almacelles 6.922
Font: Idescat
Rius principals
- Segre El més important
- La Noguera Pallaresa Es el mes cabalós
- La Noguera Ribagorçana Divideix Lleida i Osca
- La Garona Desemboca a l’oceà Atlàntic.
- El Llobregós Passa per Barcelona
- El Sió Cabal petit i irregular
- El Flamisell Aprofitament hidroelèctric.
Pics més importants
- Massís del Montcalm Inclou la Pica d'Estats
- Massís del Besiberri Llastrals de Besiberri
- Pedraforca Paratge natural d’interès nac.
- Gran Encantat Llegenda popular
- Serra del Port del Comte Estació d’esquí
- Monteixo Parc Natural de l'Alt Pirineu
- Serres de Prada i Ares Grans altiplans
- Serra de Boumort Reserva nacional de caça
- Punta de Montmaneu Plana de Lleida
Pics +3000m
- Pica d'Estats 3.143,4 m
- Pic Verdaguer 3.129,4 m
- Punta Gabarró 3.115 m
- Pic de Comaloforno 3.029,2 m
- Besiberri Sud 3.023 m
- Tuc de Molières 3.010,1 m
- Besiberri Nord 3.008,3 m
- Pic Rodó de Canalbona 3.004,3 m
Unitats de relleu
Història
La delimitació de la província de Lleida va resultar complexa amb diferents alternatives. La reducció de quatre províncies plantejava l'alternativa d'unir la plana de Lleida a l'Alt Pirineu o a les Terres de l'Ebre. Històricament l'actual província estava dividida en diverses vegueries.
En la primera proposta provincial del 1821, la capital provincial era assignada a la Seu d'Urgell. La Paeria de Lleidaes va mobilitzar i va fer una intensa campanya per aconseguir la capitalitat i a més reivindicava tota la Catalunya occidental, des del Segre fins al delta de l'Ebre, incorporant el corregiment de Tortosa. La recollida de signatures va tenir un èxit notable amb l'aval de 139 municipis d'una àmplia àrea que anava des del Cinca a la Segarra i delMontsec a les Garrigues. Onze municipis al voltant de Tamarit de Llitera van subscriure, a més de la capitalitat de Lleida, el canvi de província. La comissió parlamentària i els diputats catalans van acabar canviant la capital en el projecte aprovat el 1822.
L'ajuntament de Puigcerdà s'havia manifestat reiteradament contrari a la incorporació a la demarcació de Lleida per la seva rivalitat amb la Seu d'Urgell. La Cerdanya havia sigut assignada, el 1822, a la província de Barcelona, però en la divisió definitiva del 1833 quedava partida amb l'àrea de Puigcerdà a la província de Girona i l'àrea de Bellver de Cerdanya a la de Lleida.
Província de Lleida. (2015, 31 de gener). Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure. Data de consulta: 23:36, gener 31, 2015 de //ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Prov%C3%ADncia_de_Lleida&oldid=14792401.
Recursos hidrogràfics
Unitats de relleu
Pirineu Axial
El Pirineu Axial, al nord de la província, constitueix el nucli de la serralada pirinenca. En ell hi trobem les màximes alçades de tot aquest sistema muntanyós, representada per la Pica d'Estats (3.143 m).
Prepirineu
És un conjunt de serres situades al sud del Pirineu Axial. Tenen menor altitud i rarament sobrepassen els 2.500 m d’altura. Està orientat d’est a oest i es pot dividir en pre-pirineu septentrional i pre-pirineu meridional.
Depressió central
Coneguda com "la plana de Lleida", és la unitat que abasta més superfície de tot el territori. Limita amb el pre-pirineu i té un relleu esglaonat que va perdent altitud des dels altiplans més orientals cap a les terres més properes al curs del Segre i de l’Ebre.
Serralada prelitoral
Tot i que la província de Lleida és d’interior, la serralada costanera catalana també arriba a les terres de ponent, representada per la Serra de la Llena (Les Garrigues), que ronda els 1.000 m d’altura màxima.