Nascut cap al 1240 en algun indret de la corona catalanoaragonesa, Arnau de Vilanova va ser un dels metges més reconeguts del segle XIII. Va estudiar medicina i teologia a Montpeller. Va viure a València i a Barcelona. Va aprendre l’àrab i l’hebreu. Va introduir i matisar els coneixements mèdics clàssics (dels grecs Hipòcrates i Galè i de l’àrab Avicenna, entre altres). Va ser metge personal del rei Pere III, del rei Alfons, del rei Jaume II, de Climent V, del rei Carles de Nàpols, del papa Bonifaci VIII. A final del XIII s’estableix com a professor de medicina a Montpeller, l’escola mèdica més prestigiosa de l’Europa llatina. El 1299, el rei Jaume II l’envia a París en missió diplomàtica i ell aprofita per divulgar a la facultat de Teologia la seva idea de la imminent arribada de l’Anticrist. Això li costà un procés inquisitorial i haver de passar uns dies a la presó. Va ser el mateix papa Bonifaci VIII ─que, a causa d’un mal de pedra agut, tenia molt interès en la ciència mèdica de Vilanova─, qui el va fer abjurar de les seves tesis i li va aconsellar que abandonés la teologia i se centrés en la medicina. Els darrers anys de la seva vida escriu moltes de les seves obres mèdiques i espirituals, però també es dedica a activitats diplomàtiques per compte de Jaume II, Frederic de Sicília i el papa amb l’objectiu de combatre la corrupció del clergat i establir un pla de reforma de la cristiandat. El 1311 mor en un naufragi, prop de la costa de Gènova. Entre les seves moltes obres en destaca una de ben curiosa, el Tractat sobre l’amor heroic, que explica els sofriments dels enamorats d’acord amb les teories mèdiques de l’època i proposa alguns remeis per a aquesta afecció, que es considerava potencialment mortal. Pàgina sobre Arnau de Vilanova
Mes textos d’Eduard Ribera a L’Escriptori
