Pel·lícula basada en el llibre autobiogràfic de Marcelo Rubens Paiva, fill petit d'una família brasilera de cinc germans, en el qual es narra la vida familiar marcada per la desaparició del seu pare, l'enginyer i exdiputat Rubens Paiva, durant la dictadura militar l'any 1971. D'entrada, cal destacar que l'autor del llibre i el director, Walter Salles, són amics de la infància, amb la qual cosa la veracitat i la emotivitat de la pel·lícula queden reforçades per una proximitat i una intensitat inigualables.

El director encerta plenament en deixar de banda les escenes més violentes de la detenció, interrogatori  i la mort de Rubens Paiva per centrar-se en les vivències familiars enmig d'una incertesa que es tornava insuportable a mesura que passaven els dies. Això no obstant sí que narra la detenció i tortures de la mare Eunice i una de les filles grans en mig d'un maltracte evident. A partir d'aquest moment és la mare la que s'erigeix en l'autèntica heroïna anònima per aconseguir tirar endavant la família sense perdre el somriure vitalista, mantenir oberta sense descans la investigació sobre el que li havia passat al seu marit, endreçar les finances i encetar una vida professional pròpia. Tot plegat esdevé la millor manera de posar llum al trauma fosc i violent de la dictadura. 

L'actriu Fernanda Torres en el seu paper d'Eunice aconsegueix ajustar de forma brillant tots els moments que van des del dramatisme més cru mantenint una fermesa encomiable fins una alegria generosa i sempre compartida. Sense desmerèixer en cap moment la resta d'intèrprets aquest paper la converteixen en una seriosa candidata als Òscars, després d'haver guanyat merescudament el Globus d'Or.

W. Salles basteix sense fissures un  drama íntim i familiar ple de moments brillants i commovedors, que desprèn en tot moment una fortalesa singular. Tot i això, en la part final, cau en una repetició artificiosa i innecessària que ja no aporta gran cosa. Malgrat tot, estem davant una grandiosa pel·lícula de memòria amb l'amor, la comunitat familiar i la fermesa com antídots imprescindibles davant la barbàrie. Per prendre nota en els temps actuals. (7,5)