Opinió

«Camino a la escuela»: el valor de l’educació

"Camino a la escuela": el valor de l'educació

«Camino a la escuela» és un documental amb el propòsit aconseguit de mostrar quatre situacions personals, les d’en Jackson, Carlitos, Zahira i Samuel, en les quals l’esforç per arribar a l’escola concentra gairebé totes les seves esperances en un camí llarg i ple de dificultats per tal conquerir el seu futur. Des de la meva situació de docent ara mateix em ve al pensament alguns debats de tutoria en els quals parlàvem al voltant del dret a l’educació mentre una bona part del grup d’alumnat ho entenia més aviat com una penosa obligació imposada. Segurament la visió d’aquest documental hauria clarificat molt els termes i hauríem aconseguit entendre-ho tot plegat.

Es tracta d’un treball patrocinat per la UNESCO en el marc dels Objectius de Desenvolupament del Mil·leni (ODM) –amb data de consecució pel 2015 i que ja s’ha afegit un «més enllà» a la vista dels resultats– d’un perfil totalment ortodox tot i que s’ha de dir que la bona feina supera amb escreix el que podria ser l’estricte compliment d’un encàrrec institucional. No és gens fàcil transmetre i impregnar-te de força emotiva per fer difusió d’un missatge simple i amb poc atractiu als ulls d’acomodats occidentals.

S’aconseguix mantenir l’atractiu combinant els quatre relats per tal de trencar una línia plana i avorrida en el cas que estiguessin seguits un darrera l’altre, amb una magnífica fotografia d’uns paisatges d’una bellesa exòtica i descartant la veu en off per donar pas al so ambient i diàlegs plens d’un realisme colpidor encara que es detecta de vegades alguna situació un pèl forçada per complaure el missatge final. També s’aconsegueix introduir una mínima intriga en alguns d’ells (els elefants en el cas d’en Jackson, la torta de peu de l’amiga de la Zahira o l’averia de la desballestada cadira de rodes d’en Samuel).

Es pot retraure que estem davant un missatge simplista per rentar consciències del primer món i no atacar les causes del problema,  un estil narratiu clàssic, sense cap elements innovador i un final excessivament emfatitzat. Malgrat tot i per la seva capacitat didàctica, d’enganxar-te i fer un bon treball d’un encàrrec que podria haver passar desapercebut penjat en qualsevol web institucional es mereix un 6,5/10.

Més llegides

Tres escaladors rescatats al congost de Mont-rebei en dos operatius en menys de 24 hores

Successos

Els Mossos denuncien 252 conductors per excés de velocitat en tres hores i mitja a Ponent

Societat

Mor als 73 anys el dirigent veïnal lleidatà Francesc Rosselló Ricart

Societat

Una incidència en les obres del bloc quirúrgic obliga a tancar sis quiròfans de l’Arnau de Vilanova

Salut

Balaguer es vesteix de gala per celebrar la Festa Major del Sant Crist

Societat

També t’interessarà

Defensar els serveis públics és cuidar qui els fa possibles
Opinió

Defensar els serveis públics és cuidar qui els fa possibles

Redacció · 18 oct. 2026
"La bola negra": captivador relat de memòria i identitat
Opinió

«La bola negra»: captivador relat de memòria i identitat

Redacció · 28 set. 2026
"Cronos": no era fàcil encarar l'horror
Opinió

«Cronos»: no era fàcil encarar l’horror

Redacció · 8 set. 2026

El butlletí de cada matí

Les notícies clau de Lleida, Ponent i el Pirineu, a la teva safata abans de les 8 h. Gratuït.